Resultats de la cerca

Net del metge de la casa reial espanyola, es formà a Madrid, a l’Academia de San Fernando, però en marxà aviat per anar a París, on fou company de Manet al taller de Couture i de Cézanne i Pissarro a l’Académie Suisse Participà al Salon del 1865 Amb estades a Puerto Rico i Madrid, visqué a París fins el 1895, que tornà definitivament a Amèrica Malgrat ésser company dels impressionistes, només coincideix estilísticament amb ells en llur primera etapa, acusant més aviat la influència de Courbet, el realisme del qual aplicaria després als temes típicament americans Té…

Fou un dels fundadors del Salon des Indépendants 1884 Company de Signac, emprà un puntillisme de pinzellada ampla Influí sobre una etapa de Matisse, que treballà amb ell 1904 En són conservades pintures al Musée d’Art Moderne de París

Company i imitador de Rembrandt, amb qui treballà a Leiden entre el 1624 i el 1632, especialment en el camp del gravat Els seus dibuixos Pastor en un paisatge són la part millor de la seva producció Entre les seves pintures, Samsó i Dalila Rijksmuseum, Amsterdam fou durant molt de temps atribuïda a Rembrandt

Membre del grup Devetsil des del 1923, anà a París el 1925, on, juntament amb el seu company Jindřich Štyrský, creà la tendència pictòrica anomenada artificialisme Exercí una forta i directa influència sobre la pintura txeca en enviar cada any obres seves a exposicions de Praga El 1934 participà en la fundació del grup dels surrealistes de Txecoslovàquia El 1946 fixà definitivament la residència a París, on, juntament amb André Breton, continua partidària del surrealisme

Es formà a Olot, a l’Escola de Bells Oficis dirigida per Iu Pascual, on fou company de D Carles Estudià a París, Bèlgica i Itàlia, i exposà a Barcelona, Girona i Figueres Fou un personatge d’una certa dimensió mítica, de caràcter apassionat i un gran afeccionat als esports Com a pintor, conreà diversos gèneres —marina, figura, composició—, però es destacà en el paisatge, especialment l’empordanès, que interpretà amb objectivitat tenyida d’un cert fauvisme

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així

La seva obra és encara poc coneguda Fou company, a Roma, de Valentin de Boulogne El 1632 es traslladà a Tolosa, al Llenguadoc, on s’establí, i es dedicà a pintar esglésies i convents d’aquella ciutat i els voltants Els seus quadres, la majoria dels quals de temes religiosos i sovint d’una mida considerable, en els quals emprava el clarobscur, són d’un realisme contingut i sobri Davallament, L’enterrament de Crist i La Mare de Déu i l’Infant Museu dels Agustins, Tolosa de Llenguadoc

Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H…

S'establí a València amb Paolo de San Leocadio, a instàncies del cardenal Roderic de Borja, per a decorar l’altar major de la catedral No se n'han conservat obres absolutament segures, llevat d’una Adoració dels pastors al fresc, feta potser en collaboració amb el seu company com a prova imposada pel capítol L’obra, força deteriorada, fou passada a la tela fa uns quants anys traient-la del seu emplaçament capella del Sant Calze i es conserva al Museu Catedralici Considerada obra exclusivament seva, el seu estil resultaria més avançat que el de Paolo, cosa que explicaria que el…

Fill de pare extremeny i mare andalusa, el 1913 viatjà a Europa i s’installà a Barcelona, on realitzà la part més important de la seva obra Fou un dels primers pintors americans que s’interessà pel cubisme El seu estil, molt emparentat amb el futurisme italià, tenia un component dinàmic per això intentà de crear a Barcelona un moviment amb el nom de vibracionisme Era amic i company de Torres i Garcia Exposà a les galeries Dalmau i collaborà en publicacions catalanes, com Un Enemic del Poble El 1920 s’installà a Madrid, el 1923 a Luco de Jiloca i el 1925 a l’Hospitalet de…