Resultats de la cerca

Imità les escenes de gènere de MMda Caravaggio dins l’òptica formal, però la manca de contingut l’allunyà del mestre Obres Bacus Galleria Nazionale d’Arte Antica, Roma i Bonaventura Palazzo Pitti, Florència

Era cap d’un taller i d’un corrent on conflueixen les darreres tendències de la pintura gòtica El seu art és fruit del corrent hispanoflamenc desenvolupat per Jacomart i Joan Reixac, però hi afegeix troballes de Paolo di San Leocadio i d’altres italians que aleshores començaven a treballar a València El resultat és la modificació de la línia de Reixac, amb un cànon més curt de les figures però que continua la mateixa temàtica Les obres principals que li són atribuïdes són el retaule dels Tres Reis València, Museu de Belles Arts i la Mare de Déu de la Llet València,…

Representà un retorn al realisme, sovint amb connotacions crítiques, després de la primera gran etapa de predomini expressionista i avantguardista Fou representat sobretot per artistes com l’agressiu George Grosz —a la seva etapa postdadaista—, Christian Schad i Carl Grossberg al focus berlinès, Otto Dix com a cap del focus de Dresden i Hans Mertens del nucli de Hannover, entre altres La seva característica general és una freda objectivitat al servei d’una temàtica quotidiana que en alguns casos Grosz, Dix no ha perdut, però, el llast expressionista Als Països Catalans hi hagué un ressò…

Autodidacte Influït especialment per SRusiñol, formà part del corrent modernista Pintà sobretot el paisatge de Deià, amb predomini dels tons obscurs La seva sensibilitat malaltissa, agreujada potser pel rebuig social que patí, el portà finalment al suïcidi

Considerat típic representant del corrent dit francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen l’encara recent martiri de Tomàs de Canterbury

El seu estil —determinat a partir de dues obres segures florentines els frescs del registre superior de la capella Rinunccini, a la sagristia de Santa Croce, i una Pietat Galleria dell’Accademia— pressuposa una formació llombarda, dins el corrent giottesc, i la influència de Vitale da Bologna

Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà

Deixeble de Rafael, participà en la decoració de les Loggie del Vaticà i féu paisatges i imitacions en grisalla de relleus clàssics Anà a Messina 1527, on pintà, entre altres, El Camí del Calvari 1543, Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, que mostra la seva afecció al corrent manierista de to dramàtic

La seva formació es desenvolupà a França i a Itàlia, inserint-se dins el corrent manierista de Fontainebleau Il Correggio i Il Parmigianino influïren el seu art Treballà a Viena i a Praga Conreà els temes mitològics, històrics i religiosos a la manera italiana El Kunsthistorisches Museum de Viena té una bona mostra de la seva producció

Rebé lliçons d’Etna Michallon, que l’introduí en un naturalisme ingenu i, en morir aquest, ingressà al taller de Victor Bertin, que l’instruí dins la doctrina pictòrica del paisatge històric Aquesta mescla d’idealisme i classicisme rebé un corrent de llibertat amb els assaigs del pintor a l’aire lliure, corrent que féu de la seva pintura, especialment dels seus paisatges, un preimpressionisme La seva tècnica, sota una aparença tradicional, creà una atmosfera de llum i claredat En el seu primer viatge a Itàlia 1825-28, sense negar la validesa del paisatge històric, penetrà dins el…