Resultats de la cerca

Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell…

Hom situa l’anònim pintor, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia Hom ha atribuït a la mateixa mà —com a primerenca— una taula de Sant Joan Baptista i Sant Esteve Museu d’Art de Catalunya, procedent de Puigcerdà L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà

La base fou la inscripció “lo fil de mestre Rodrigo” que figura a l’ Epifania de la National Gallery de Londres La personalitat de l’autor se circumscriuria als anys 1503-13, i en virtut de les obres que li són adjudicades —l’esmentada Epifania , les taules i la predella del descabalat retaule de Sant Dionís Museu Catedralici, València, les taules de la Vida de Jesús procedents de la cartoixa de Portaceli Museu de Belles Arts, València i els plafons de la Passió de la collecció del comte de Casa Rojas Madrid, Prado— el seu estil es fa derivar del d’Osona el Vell, bé que hom hi adverteix una…

Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les múltiples versions del paisatge d’Olot, en què el tractament de la llum…

Professà a l’abadia de Lerins, d’on esdevingué bibliotecari Fou conegut com el Monjo de les Illes d’Or Escriví unes Victòries dels reis de Catalunya-Aragó i comtes de Provença, i també vides de poetes provençals i unes Flors de diferents ciències i doctrines Recopilà versos provençals, italians, gascons i francesos Illuminà les Hores de la reina Violant de Catalunya-Aragó Sembla que és el mateix que signà la taula de la Mare de Déu entre sant Domènec i sant Joan Evangelista vers el 1368, Palazzo Bianco de Gènova, i hom li ha atribuït la part pictòrica del retaule…

Considerat típic representant del corrent dit francobizantí, hom li atribueix, per similitud d’estil amb aquesta obra, els interessants murals d’un absis lateral de Santa Maria de Terrassa que representen l’encara recent martiri de Tomàs de Canterbury

Per similitud estilística, hom ha atribuït a la mateixa mà l’arca funerària de Bernat de Travesseres catedral d’Urgell, el retaule de Santa Llúcia procedent d’Arcavell El Prado, Madrid, el de Vilamur Fundació Pérez-Rosales, Sitges i les taules Trànsit i Coronació de la Mare de Déu Museo de Bellas Artes de Bilbao Hom situa aquest grup d’obres dins l’òrbita de Ramon Destorrents

Autor d’una Anunciació procedent d’Alaquàs València, collecció Mascarell, d’una Coronació de la Verge Boston, Museu de Belles Arts i d’una Epifania Vilafranca del Penedès, collecció Álvarez, etc D’altres obres, possiblement seves, han estat atribuïdes també al mestre de Bonastre

És emprada en la indústria com a pintura

Sobresurt el seu retaule de Sant Miquel, a Ágreda 1519 Les seves obres han estat sovint atribuïdes a Pedro de Aponte