Resultats de la cerca

Pare del paisatgisme nord-americà Després d’un viatge a Europa 1829-32 la seva pintura esdevingué típicament romàntica Meandre del Connecticut, 1836, Metropolitan Museum de Nova York, i es dedicà a pintar allegories moralitzadores, molt reproduïdes als EUA Promogué el grup pictòric Escola del riu Hudson

Passà una bona part de la vida als EUA Sota la influència dels escultors Maillol, Bourdelle i Metzner desenvolupà un estil arcaïtzant, tendint a la monumentalitat i a l’expressió patètica monument a l’heroi desconegut de Belgrad

Format a la Llotja de Barcelona Establert a París el 1924, fou influït pel purisme de Le Corbusier, Ozenfant i el cubisme Exposà el 1936 amb els surrealistes a Nova York Restà gairebé desconegut fins a la gran retrospectiva que el Centre National d’Art Moderne li féu, a París, el 1972 Palesà una gran preocupació pel vigor compositiu i la simplicitat cromàtica més depurada Les seves obres més representatives són natures mortes

Fill de Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 és autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part, amb una composició en castellà i una altra en català, al certamen en honor de la Immaculada 1580 Féu guadamassils per a la generalitat Cal no confondre'l amb un altre pintor homònim documentat el 1591

La seva denominació prové del retaule incomplet del Museu de la Catedral de València, amb quatre plafons que representen escenes de la vida d’aquest sant No és clar que el suposat Sant Ildefons —del mateix museu— atribuït a Lluís Dalmau, Jacomart, Rd’Osona o el Mestre de Bonastre fos la taula principal d’aquest retaule, si bé la hipòtesi és força versemblant Sembla menys segura, en canvi, la identificació amb el mestre Richard, vingut a València amb PSan Leocadio i FPagano el 1472, puix que hom ha demostrat que aquest mestre és en realitat Riccardo Quartararo Si més no, sembla segur que el…

Postimpressionista de caràcter autodidàctic, la seva vida és bastant peculiar Era fill de la model i pintora Suzanne Valadon i d’un desconegut El 1891 prengué el nom de Maurice Utrillo, que li donà l’artista català Miquel Utrillo Rebé una educació acurada, que immediatament rebutjà, i es dedicà a rodar món Alcohòlic precoç, començà a pintar el 1902, a instàncies de la seva mare, per tal d’oblidar l’alcohol, la qual cosa no aconseguí mai Té una primera fase impressionista i una segona fase fauve Entre 1910-20 pintà els millors quadres de vistes de Montmartre, en collaboració amb…

El seu estil, d’una gran sensibilitat i imaginació, és una mica arcaic, bé que les figures i la composició guarden una certa simetria entre elles Hom l’ha cregut d’origen anglès pel seu estil afí al de determinats mestres anglesos

Durant molt de temps el seu nom fou desconegut i li era aplicat el de Mestre de Guimerà pel retaule que hi pintà 1402-12 A part aquest retaule Museu Episcopal de Vic, pintà el de Cervera, la taula central del qual és al Museu d’Art de Catalunya La seva activitat es concentrà a Tarragona, Tàrrega 1421 i Montblanc 1432 El 1420 contractà el retaule de Sant Pere de Vinaixa Museu Diocesà de Tarragona, i el 1421 contractà el de Guardiola, dedicat a sant Miquel, segons model del que contractà el mateix any per a Verdú El dels sants Joans, contractat el 1432 per a Vinaixa, fou fet pel…

Deixeble del desconegut Pedro Díaz de Villanueva L’any 1617 apareix a Llerena, on es casà i el 1629 passà a residir a Sevilla, per raó dels encàrrecs que, des del 1626, rebia d’aquesta ciutat El 1634 viatjà a Madrid, cridat segons sembla, per Velázquez, per tal de participar en la decoració del Buen Retiro Tornà a Sevilla i hi realitzà les seves obres més conegudes i apreciades conjunts del monestir de Guadalupe 1638 i de la cartoixa de Jerez 1638 Després del 1645, amb l’arribada de la segona generació, capitanejada per Murillo, la seva estima decreixé Els seus quadres de sèrie…

Enginyer, exercí la professió fins que, essent a París, s’orientà cap a les activitats artístiques Gran amic de Santiago Rusiñol i de Ramon Casas, formà amb ells el nucli més representatiu del Modernisme plàstic a Catalunya Passà un quant temps als EUA 1893-94 Hi ha obra pictòrica seva a El Cau Ferrat de Sitges i al Museu d’Art Modern de Barcelona Amb Ramon Casas, promogué la revista d’art i cultura Pèl i Ploma , en la qual la part de text anava, en una bona part, a càrrec d’ell Adoptà una actitud d’eclèctica modernitat que defensà alguns noms joves, entre els quals el de l’encara desconegut…