Resultats de la cerca

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis de medicina i sobresortí com a dibuixant anatòmic Fou notable la seva obra de dibuixant publicitari i dissenyador de bijuteria Publicà colleccions de xilografies de temes menorquins Com a pintor evolucionà cap a un estil no formalista Fou membre del Grup Menorca

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959

Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora ,  La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué…

Llicenciat en dret, no exercí mai d’advocat Sota la influència modernista, publicà excellents dibuixos a El Gato Negro i Hispania Installat a Madrid, aconseguí una gran popularitat com a dibuixant d’escenes taurines, però la seva obra perdé la vitalitat inicial Collaborà a ABC , Madrid Cómico , La Ilustración Española y Americana , Blanco y Negro , La Esfera , entre altres publicacions Creà el setmanari humorístic El Gran Bufón Exposà a París i a Londres Illustrà una notable edició del Quijote , així com obres d’Eugeni d’Ors, Benavente, Martínez Sierra i altres escriptors S'…

De jove formà part del grup Els Negres El 1911 emigrà a l’Argentina 1911, on fou dibuixant del diari Crítica i de les revistes Caras y Caretas 1912-32, Fray Mocho 1912-20, Plus Ultra 1912-29, La Nación 1928-32, Argentina 1949-50 i altres Vers el 1925 tornà a Barcelona, i collaborà a Lecturas , El Hogar y la Moda , Llegiu-me , etc Exposà amb l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i amb l’Associació d’Humoristes de Barcelona Dibuixà escenes de costums populars El 1936 tornà a l’Argentina Publicà a les revistes catalanes Ressorgiment i Catalunya Illustrà una edició de Martín…

Es formà a l’acadèmia de Düsseldorf El 1840 féu el projecte per a la decoració de la Sala de la Coronació del Palau Comunal d’Aquisgrà, gran cicle de frescs sobre Carlemany, que acabà IKehren Gran dibuixant, el 1849 publicà una sèrie de xilografies Dansa dels morts seguint la tradició de Dürer

Representant de l’escola veneciana del s XVIII, obrí el camí a JBTiepolo amb obres com la Glòria de sant Domènec 1727, església de San Tanipolo, Venècia Pintà escenes de gènere influït pel caravaggisme, però amb contrasts atenuats d’ombra i llum i amb lluminositat en els colors blaus i roses La seva millor etapa se situa entre el 1740 i el 1750 L’endevinadora Galleria dell’Accademia, Venècia, Eliezer i Rebeca Pinacoteca di Brera, Milà Fou també un dibuixant excellent Fundà una acadèmia de pintura reconeguda oficialment 1750 per la república veneciana

De mare francesa, s’establí de jove a París Freqüentà el cabaret Le Chat Noir, de Montmartre, i collaborà a les revistes Le Chat Noir , Le Mirliton , Gil Blas , La Feuille i L’Assiette au Beurre Fou també un important cartellista La rue , 1890, per al chansonnier Aristide Bruant, illustrador de llibres d’Anatole France, Jehan Rictus, Jean Richepin, etc i aiguafortista Agut dibuixant realista de temes populars —sovint al servei dels interessos obrers i anarquistes—, tingué una gran influència sobre gran part dels modernistes Casas i postmodernistes Nonell catalans Com a pintor —…

Fill d’un dibuixant de brodats, i deixeble de François Lemoine La comanda de gravar 125 dibuixos de Watteau li permeté d’estudiar detingudament l’estil d’aquest artista El 1734 ingressà en l’Académie Royal de Peinture et de Sculpture, de la qual esdevingué director el 1765 Dos anys abans havia estat nomenat primer pintor del rei S'encarregà de la direcció artística de les manufactures reials dels Gobelins i de Beauvais, per a les quals féu models de tapissos La temàtica de la seva obra, diversa, on abunden els característics nus femenins, fa d’aquest artista, juntament amb…

Fill d’un carrabiner, residí al Rosselló, i el 1899 anà a Sierra Leone i Fernando Poo amb una expedició comercial catalana De tornada, es formà a Barcelona amb Ramon Alsina i Amills Des del 1906 Mallorca esdevingué un dels seus temes predilectes, i a París 1909 consolidà el seu estil plein air Collaborà assíduament 1909-12 al setmanari Papitu com a dibuixant humorístic amb el pseudònim Adam , i posteriorment a Picarol , Revista Nova , Iberia , La Mainada i Jordi Formà part del grup Les Arts i els Artistes des de la seva fundació 1910 Fou un dels paisatgistes catalans més…