Resultats de la cerca

Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat —el tríptic de l' Encarnació Museo del Prado, Madrid i el Calvari de l’antiga collecció Bauzà Madrid— es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa Del seu fill Jordi Alimbroot documentat des del 1463 fins al 1474, també pintor, no resta cap obra d’atribució segura

És el primer pintor de l’escola mallorquina del qual es conserva una obra signada, la taula de Santa Maria la Major 1373, parròquia d’Inca decorà la capella de Sant Miquel Arcàngel, de Muro 1374, pintures no conservades Hom li atribueix una Coronació de la Mare de Déu Inca, Museu Diocesà i una Mare de Déu amb nen Santa Maria del Camí, casa de la vila Influït per Ramon Destorrents, encara té les característiques del gòtic lineal

És potser el representant més important de l’escola giottesca Participà amb el mestre en la decoració de la capella Baroncelli de l’església florentina de Santa Croce mural Històries de la Mare de Déu , 1332-38 durant aquest període pintà també una colla de plafons per a la sagristia de la mateixa església en part conservats al Museo dell’Accademia El 1342 treballà al Camposanto de Pisa, i el 1353 féu un políptic per a l’església de San Giovanni Fuorcivitas de Pistoia Més obres importants seves són el Sant Sopar refetor de Santa Croce, Florència i una Mare de Déu amb el Nen 1355, Galleria…

Un dels darrers representants de l’estil anomenat internacional , influït per Lluís Borrassà Inicialment collaborà amb Jaume Cabrera, després 1425 s’associà amb Bernat Puig, amb qui féu diverses obres el retaule de Sant Pere, de Ferrerons 1431, al Museu Episcopal de Vic el de Sant Miquel, de la Seu d’Urgell 1433, on potser intervingué, a més, el pintor Ramon Gonçalvo, al Museu d’Art de Catalunya i a diverses colleccions al de Santa Anna, a la Collecció Muntadas de Barcelona i el de Cornet, al Museu Episcopal de Vic Li han estat atribuïdes altres obres

Probablement és l’autor d’algunes obres atribuïdes a Gregori Castanyeda, com la Santa Maria del Popolo a Santa Úrsula de València, d’estil preribaltià Collaborà amb Francesc Ribalta i la seva escola en la pintura de les portes del retaule d’Andilla 1624-26 Hom li atribueix el Sant Miquel del Museu de Belles Arts de València

És autor del retaule de Sant Llorenç de Rocallaura 1599 i d’una taula de la Circumcisió 1610, conservats al Museu Arxidiocesà de Tarragona

Fou un dels deixebles més destacats de Giotto di Bondone Hom li atribueix els frescs de la capella Bardi basílica de Santa Croce, Florència amb escenes de la vida de sant Silvestre, on és palès l’estil solemne i expressiu del mestre Giotto

És obra seva el retaule de la Invenció i exaltació de la Santa Creu 1522-30, tres plafons del qual són al Museo Machado de Castro, de Coïmbra En el retaule de Ferreirim collaborà amb Gregorio Lopes i Christóvão de Utreque 1533-34 El seu color és d’un intens dramatisme

Els seus retrats i escenes del món quotidià palesen un art molt delicat al servei d’una voluntat intimista allunyada de l’expressionisme propi de l’època Retaule de Greverade per a la Marienkirche de Lübeck 1494

Format en l’estil d’influència bizantina —anomenat maniera greca —, dins l’òrbita de Cimabue , tanmateix les seves obres de maduresa suposen, en primer lloc, l’intent de trencament amb els models bizantins i el pas cap a un art més realista —intent que culminà amb els Lorenzetti, a l’escola senesa, i amb Giotto, a la florentina—, per la qual cosa pot ésser considerat un precedent del Renaixement i, en segon lloc, la influència que la seva producció tingué a Europa en la formació de l’estil anomenat italogòtic , en una de les seves dues versions, i que, juntament amb Simone Martini, repercutí…