Resultats de la cerca

Antonio Vivarini Murano 1415 — Venècia ~1480 féu nombrosos políptics d’altar en collaboració amb G d’Alemagna Influït pel corrent gòtic internacional a través de Giovanini da Fabriano, el seu estil es caracteritzà per una linealitat curvilínia i per una refinada minuciositat en els detalls Mare de Déu amb l’Infant , 1400 Galleria dell’Accademia, Venècia Bartolomeo Vivarini Murano ~1432 — 1491 fou més progressista que no pas el seu germà Antonio, de qui fou deixeble i collaborador És autor d’una Mare de Déu amb l’Infant i sants 1465, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols i del Políptic de…

La seva obra revela l’evolució des del Romanticisme fins a un realisme idealista Conreà el retrat i el paisatge, en el qual excellí Paisatge de Taunus 1881 Posteriorment conreà també els temes religiosos i, sobretot, històrics i mitològics, en què apareixen els herois wagnerians

Del seu Retaule de la Crucifixió resten només dues taules Descendiment i Miracle dels ossos de Sant Joan Baptista Kunsthistorisches Museum, Viena La seva obra representa una evolució en el paisatge de fons tractat en forma naturalista, com es manifesta en la taula Sant Joan Baptista al desert Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz, Berlín

De formació autodidàctica, residí habitualment a Barcelona, on es donà a conèixer l’any 1945 Les seves primeres obres són marcadament postimpressionistes, bé que aviat evolucionaren vers plantejaments expressionistes i, sobretot, coloristes Fou membre fundador del grup Lais i signant del Manifest negre 1949 La seva evolució posterior tendí a simplificar les referències a elements concrets

Participà en el constructivisme 1919, i fou nomenat professor d’art a Moscou 1921 però, a causa de la reacció governamental davant l’art d’avantguarda, s’exilià a Berlín i a Suïssa En el llibre Història de dos quadrats , publicat a Holanda el 1922, exposa la seva visió de l’art La seva obra pictòrica exercí una influència fonamental en l’evolució de l’art abstracte

Formà grup per a la decoració del retaule major de la parròquia de Santa Maria de Mataró 1778-1804 El 1809 fou professor a l’escola de Llotja de Barcelona Com a escenògraf, juntament amb Lucini, Cambon, Cagé i Penne, introduí a Barcelona l’evolució neoclàssica Treballà en la pintura de la decoració del Teatre de la Santa Creu Fou pare del pintor Felipe Carnevalli , d’escassa producció

Influït per Vitale da Bologna, desenvolupà la seva activitat preferentment a Treviso frescs de l’església de Santa Caterina, 1349 sala capitular de San Niccolò, 1352 Un gust per la particularització fisiognomònica i un narrativisme de to naturalista, decisiu en l’evolució de la pintura al N d’Itàlia, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre pel linearisme i la modulació cromàtica d’ús senès Històries de santa Úrsula , Museo Civico, Treviso

Fou fundada el 1896 per Simon Hollósy a la ciutat transsilvana de Nagybánya A partir del 1902 esdevingué escola lliure, per la qual passaren pràcticament tots els joves pintors hongaresos Les figures més destacades de l’escola foren, al costat de Hollósy, els seus companys fundadors István Réti, Károly Ferenczy , János Thorma i Béla Iványi-Grünwald L’estil de Nagybánya, tributari del plein air , influí decisivament en l’evolució de la pintura hongaresa al començament del s XX

Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de…

És autor de pintura religiosa i retratista Travessà una etapa manierista, en la qual establí relació amb El Greco Fou influït per la pintura flamenca i per Ticià, per Tintoretto i pel Veronese Bé que de temàtica religiosa, les seves obres constitueixen veritables escenes campestres i casolanes Centrà el seu interès, més que en el tema de l’obra, en els components de l’acció i en allò de més quotidià i no transcendent que hi figura La seva pintura canvià i eixamplà la temàtica pictòrica de l’època, i constitueix una fita de l’evolució del realisme en la pintura Tècnicament superà…