Resultats de la cerca

Les seves primeres obres —retaules d’Albatàrrec Museu Episcopal de Vic, Granadella, Benavarri, Castelló de Farfanya Museu Episcopal de Vic i Tamarit de Llitera, el Salvador d’Estopanyà Museu d’Art de Catalunya, el Sant Vicent d’Albelda, etc— palesen encara la influència dels Serra Posteriorment passà per una etapa de transició —retaule de Sant Antoni Abat de Montsó Museu de Lleida—, i arribà a un estil relacionat amb el de Borrassà —la Santa Cena Museu Diocesà de Solsona, escenes de la vida de la Mare de Déu Museu de Lleida— Se li atribueix també quatre taules conservades a l’església de…

Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348 És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana La seva vida és poc coneguda hom sap que el 1324 rebé l’encàrrec de decorar els murs de dues capelles de l’església antiga de Sitges i que, des del 1333, que introduí la pintura italogòtica als Països Catalans, rebé successivament encàrrecs d’Alfons III i de Pere III L’única pintura sobre taula conservada és un fragment de retaule amb escenes de la vida de sant Bernat Museu de Vic, i fins l’any 1936, en què fou destruït, hi havia encara el frontal de Bellpuig de les Avellanes…

Documentat del 1398 al 1434 Consta que collaborà ~1398 amb Pere Baró en el retaule de Santa Agnès de Cameles tanmateix, hom creu que aquesta obra li és atribuïble totalment El 1404 era sobreposat de la confraria de pintors de Perpinyà Es retirà el 1411 per dedicar-se a l’exportació de drap a Sicília, i Bartomeu Capdevila acabà els seus treballs en curs Hom li atribueix diverses taules, ara disperses, originàries d’un mateix retaule de la Mare de Déu coll Haviland, Perpinyà coll Santamarina, Buenos Aires National Gallery, Ottawa Representa, al Rosselló, la transició cap al gòtic internacional

Format a l’escola de Sant Carles 1767-76, d’on esdevingué després acadèmic Féu pintura religiosa i, sobretot, de flors El 1781 establí a Ribesalbes una important fàbrica de ceràmica, i el 1799 esdevingué director de la de l’Alcora, sense perdre la propietat de l’altra

Fill d’un artesà decorador, aviat prengué contacte amb la pintura i alternà l’esforç autodidacte amb diversos estudis d’art Escola Provincial de Mestres Pintors i Acadèmia de Belles Arts a Barcelona Enriquí la seva formació amb els viatges que realitzà per Europa i Amèrica Sempre s’ha manifestat com a pintor paisatgista i figuratiu, dins d’un estil clàssic lligat al postimpressionisme català Des del 1954 ha realitzat nombroses exposicions individuals als Països Catalans Barcelona, València, Palma, etc, a la resta de l’estat Madrid, Bilbao, etc i a l’estranger Itàlia, EUA Hi ha obra seva a…

Deixeble predilecte de Llorenç Casanova i Ruiz, s’especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d’àmbit local, com l’Exposició d’Alacant del 1894 i l’Exposición Nacional del 1912 Treballà substanciosament en la decoració del casino d’Alacant —on residia des del 1885— i féu panells d’exquisit estil modernista, així com a l’altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d’Alacant Entre les seves obres sobresurten Jove i flors d’ametller ajuntament d’Alcoi, El rellotger, Assajant una missa, L’adobador de cossis i gibrells , etc Fou un pintor…

Després d’una etapa de formació humanística, fou deixeble de Francesc Montaner Amplià estudis a França Pintà murals al santuari de Gràcia Mallorca i altres obres religioses Fou un retratista correcte Amb la seva obra i el seu mestratge contribuí a mantenir dins l’escola pictòrica mallorquina el nivell que ressuscitaren Mesquida, Bestard i Femenia

Es formà a Barcelona Llotja, a Madrid i a París Féu diverses exposicions, però ha estat més destacada la seva activitat de muralista en edificis públics i privats de Catalunya, així com a Roma, a Lió i Orà

Es formà a Barcelona, a l’acadèmia de Pere Borrell Vers 1870-74 fou deixeble de l’Academia Española de Roma El 1885 presentà, al Centre d’Aquarellistes de Barcelona, l’oli Amateur , que sembla una anticipació de la que havia d’ésser la seva obra mestra l' Exposició pública d’un quadre Museu d’Art Modern de Barcelona Aquesta peça, típica del seu estil, minuciosament realista, obtingué Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, i en féu més d’una versió Un guardó similar obtingué la seva Vigília de Reis a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 Fou un retratista…

Fou, amb Rafael Monleón, un dels marinistes més autèntics, tot i que hi ha qui ha dit d’ell que era més manierista que marinista i que abusava dels blaus Participà en diverses exposicions nacionals de Madrid i en altres de caràcter internacional 1892 i 1910 Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica 1897, fou director de l’Escola de Sant Carles a la fi de la seva vida Autor de Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb Museu de Belles Arts, València