Resultats de la cerca

Treballà a la cort d’Isabel I de Castella, on féu el Políptic de la reina 1490 Palacio Real, Madrid El 1505 signà el contracte per a les pintures de l’Estudio de Salamanca i el 1509 el del retaule de la catedral de Palència Miniaturista en la primera època, el seu estil té un acabat minuciós i un gust pels tons clars

Treballà en la decoració del castell de Poitiers 1384 Illustrà per al duc de Berry les Très Belles Heures ~1402 Bibliothèque Royale de Belgique i les Très Grandes Heures 1409 Bibliothèque Nationale, París Hom ha assenyalat una possible estada seva a València, on hi ha traces del seu estil al Breviari del Rei Martí 1403 Bibliothèque Nationale, París Aportà a l’estil francès, encara dins la tradició de Pucelle, la influència italiana

Treballà des del 1381 per a Lluís de Mâle, comte de Flandes Des del 1385 serví Felip d’Ardit, duc de Borgonya, per a qui pintà, entre el 1393 i el 1399, les dues ales d’un retaule per a la cartoixa de Champmol Musée de Dijon, amb l' Anunciació i la Visitació , a l’esquerra, i la Presentació i la Fugida a Egipte , a la dreta

Des del 1516 estigué al servei del rei Francesc I Com a miniaturista illustrà el còdex de la Guerra Gallique Bibliothèque Nationale de París El seu estil, d’una gran elegància de forma i de color, té punts de contacte amb les miniatures perses Són seus un Retrat de Francesc I Musée du Louvre i molts retrats al llapis fets amb tècnica d’esbós i una gran penetració psicològica

Fill primogènit de Pieter Bruegel el Vell sobrenomenat Bruegel dels inferns per la seva preferència per les escenes d’incendis Fou deixeble de G van Coninxloo El seu catàleg és dubtós, a causa de les còpies que féu d’obres del seu pare Se li atribueix El rapte de Prosèrpina Museo del Prado, Madrid i L’incendi de Troia Besançon

Segon fill de Pieter Bruegel  el Vell, sobrenomenat dels Velluts o de les Flors pel seu amor als velluts, el seu colorit delicat i el seu sentit del luxe Pintor de flors, creà un gènere concret amb aquesta temàtica en la pintura flamenca Sobresurten Copa amb joies 1618, Musées Royaux des Beaux-Arts, Brusselles, la sèrie dels Cinc Sentits 1617, Museo del Prado i Flors sobre la taula Collecció Wetzler, Amsterdam Collaborà amb Rubens, especialment entre el 1615 i el 1618

Fou, a Haarlem, el cap d’una escola de pintura manierista 1590-1600, però és molt més important la seva obra com a historiador de l’art Escriví Het Schilder Boeck ‘El llibre de la pintura’, publicat a Haarlem el 1604, biografies de pintors italians, flamencs i alemanys dels s XV i XVI els valors principals d’aquesta obra són el d’ésser la primera història de la pintura nòrdica i el de reconèixer-ne per primera vegada l’originalitat

El 1887 féu, a Pont-Aven, el primer quadre sintetista — Pots de grès et pommes París, Musée d’Art Moderne—, tècnica que Gauguin s’apropià i desenvolupà Defensà des de molt aviat l’art de Cézanne Del 1894 al 1904 viatjà per Itàlia, Egipte i la península Ibèrica, cosa que el retornà conscientment a un academicisme italianitzant Conreà també la tapisseria i la illustració de llibres i publicà poemes, assaigs i articles en la Rénovation Esthétique 1905-10

És un destacat representant de la pintura francesa flamenquitzant, tendència apreciable ja en el Tríptic de la Trinitat 1509-15, al museu de Douai La seva obra més important és el políptic de nou taules Bany místic de les ànimes en la sang del Salvador 1511-20, per a l’abadia d’Anchin, al museu de Lilla

Influït per Pieter Bruegel i Frans Hals, conreà la pintura de gènere i establí una temàtica estricta d’interiors de tavernes i de cases rurals Es preocupà sobretot per les masses, l’atmosfera, la llum i el color, factors que tractà adequadament amb una pinzellada valenta i un sentit molt clar de la composició El fumador ~ 1626, Musée du Louvre i Jugadors de cartes en una taverna Alte Pinakothek, Munic