Resultats de la cerca

Residí a Tolosa, al Llenguadoc, a Alemanya i a París, on esdevingué gran admirador de l’impressionisme Deixeble, com a pintor, de JLPellicer i de MUrgell Com a fotògraf fou premiat per La Ilustració Catalana 1903 i, amb medalla d’honor, en l’Exposición Nacional Fotográfica de Madrid del 1905 Féu fotografies d’estudi i composició de figures, sovint de tema romàntic, i de paisatge, i es caracteritzà per la seva manca de manipulació i de trucatge Retirat el 1931, es dedicà únicament a la pintura i a l’ensenyament

Membre de l’anomenada Escola Pollencina El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes La seva pintura, amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini Fou també un destacat fotògraf, amb estudi a Pollença i, des del 1932, a Barcelona, amb un taller especialitzat en targetes postals Creà un nou tipus de paper fotogràfic que millorà la qualitat dels retrats L’any 1910 obtingué el primer premi de fotografia artística a l’Exposició Internacional de París Fou corresponsal gràfic de  The National Geographic Magazine , del diari…

Forçat pel seu pare, l’advocat i escriptor Joan Sardà i Lloret , estudià dret Es formà artísticament a Llotja i amb Laureà Barrau i Lluís Graner Freqüentà assíduament el Cercle de Sant Lluc, on exposà Copià els clàssics del segle XVII al Prado de Madrid, i el 1901, amb Xavier Nogués i Alexandre de Cabanyes, anà a París, on assistí a les acadèmies lliures Els seus dibuixos, generalment al carbó, són d’un realisme molt ben acabat però un punt anacrònics, característiques també de la seva sòlida pintura Retrat de la mare , La lletera , Segador català , olis exposats en diversos museus de…

El 1918 participà en l’exposició d’art del FAD amb diverses obres, entre les quals figurà una “foto acolorida” El 1923 fou nomenat director tècnic de la revista “Lux”, òrgan de la Unión Fotográfica de Barcelona, fundada el mateix any

Estudià Belles Arts a l’Acadèmia de Sant Carles de València i fou deixeble d’Ignasi Pinazo Tenia un estudi de fotografia que fou cèlebre per les nombroses tertúlies artístiques que s’hi organitzaren Fou director del centre de Cultura Valenciana i alguna de les seves obres es conserva al Museu de Belles Arts de València

Llicenciat en dret Deixeble del seu oncle, l’escultor Venanci Vallmitjana, deixà aviat l’escultura s’encarregà 1902 de la direcció artística de la revista comercial Mercurio i esdevingué cartellista Com a pintor, la seva temàtica se centrà en la representació estilitzada i un xic estereotipada de la vida casolana de la dona de l’alta burgesia Conreà la fotografia de tema allegòric, religiós, mitològic i exòtic Fotografías de arte , 1903 Fou president del Cercle Artístic, des d’on organitzà notables exposicions, com la dedicada al nu 1933-34, i el 1933 fundà l’associació Amics dels Museus,…

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona Obtingué medalla d’or Josep Masriera 1920, medalla de plata a l’Exposició Internacional de Barcelona 1929, Premi Nacional de Gravat 1930 i medalla d’or a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid 1950 Fou acadèmic numerari de Sant Jordi 1943, catedràtic de l’Escola de Belles Arts 1957, acadèmic numerari de Ciències i Arts de Barcelona 1964 i corresponent de San Fernando 1974 Fou president del Foment de les Arts Decoratives 1949-53 i membre de la Junta de Museus de Barcelona, de la Comissió Provincial de Monuments, del patronat de l’Escola…

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental

Formada a l’Art Institute of Chicago i a l’Art Students League de Nova York Fou llançada l’any 1915 pel fotògraf i marxant Alfred Stieglitz, amb qui es casà el 1924 La seva pintura, nítida i precisa, d’avantguardista independent, cerca formes quasi abstractes partint normalment de flors i altres elements naturals Una gran exposició retrospectiva al Whitney Museum de Nova York 1970 consolidà el seu prestigi

Nebot d’ Oscar Wilde i germà del poeta, anarquista i boxejador Arthur Cravan, passà la seva infància i adolescència a Anglaterra i a Suïssa Entre el 1901 i el 1906 estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Ginebra Tres anys després es desplaçà a Alemanya, on visqué l’esplendor expressionista i on conegué la que fou la seva companya, la pintora Olga Sacharoff Tots dos marxaren a París cap al 1912 i formaren part activa del cercle d’artistes que es reunia al voltant de l’ atelier de la pintora russa d’avantguarda Marie Vassilieff Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial, Sacharoff i Lloyd fugiren…