Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Vernet
Vista de Nàpols , de Claude-Joseph Vernet
© Corel Professional Photos
Pintura
Família de pintors francesos dels s. XVIII i XIX.
Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon…
Coypel
Déu Totpoderós en la seva Glòria (1715), d’ Antoine Coypel , detall del sostre de la Capella Reial del castell de Versalles
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Pintura
Família de pintors francesos.
Noël Coypel París 1628 — 1707, academicista, collaborà en la decoració de les Tulleries i de Versalles Dirigí l’Acadèmia de França a Roma i l’Académie Royale de París i esdevingué famós pels seus quadres d’història El seu fill, Antoine Coypel París 1661 — 1722, fou el més important de la dinastia A Itàlia fou aconsellat i protegit per Bernini 1673-76 Tornà a França i treballà per al gran delfí i per al regent Decorà la galeria del palau reial 1702 i el sostre de la capella de Versalles 1709 Hom en destaca els quadres de cavallet Demòcrit, Musée du Louvre Fou director de l’Académie 1714 El…
Restout
Pintura
Família de pintors francesos dels segles XVII i XVIII.
Marc Antoine Restout Caen 1616 — 1684 s’establí a Rouen, on realitzà quadres d’altar capella de Notre-Dame de la Délivrance, Douvres església d’Hermanville El seu net Jean Restout Rouen 1692 — París 1768 fou alumne de J Jouvenet es destacà en els temes religiosos Mort de santa Escolàstica , Musée des Beaux-Arts, Tours Baptisme de Jesús , Musée de Normandie, Caen El seu fill Jean Bernard Restout París 1732 — 1797 conreà preferentment el retrat i els temes d’història Retrat de Jean Restout , Musée de Versailles Adeu d’Hèctor a Andròmaca , Musée des Beaux-Arts, Orleans
Le Nain
Àngels, Nativitat , obra de Louis Le Nain
© Corel Professional Photos
Pintura
Família de pintors francesos del s XVII, nascuts a Laon i morts a París.
Actius en aquesta ciutat des del 1629, ingressaren a l’Académie Royale de Peinture el 1648 Hom destaca per damunt dels altres Louis Le Nain 1593-1648 el seu estil s’apropa a un caravaggisme tamisat per una frivolitat conceptual propera a la de les bambotxades formalment hom pot parlar d’un cert encarcarament i estaticisme De manera pictòrica més basta —bé que dins la mateixa línia ideològica— s’insereix l’obra d' Antoine Le Nain 1588-1648 Mathieu Le Nain 1607-77 conreà la pintura de gènere i el retrat Les importants concomitàncies estilístiques existents entre ells han estat un gran obstacle…
Nicolas Antoine Taunay
Pintura
Pintor francès.
Anà a Rio de Janeiro el 1816 per organitzar-hi una acadèmia de belles arts, i introduí en aquell país la pintura de JLDavid i altres contemporanis francesos, que influïren en els pintors brasilers de l’època El 1819 tornà a França Obres Predicació de Sant Joan, Pere l’ermità predicant la primera croada Musée du Louvre
Girodet-Trioson
Pintura
Nom amb què és conegut Anne-Louis Girodet de Roucy, pintor francès.
Fou deixeble de J L David, bé que la seva obra ja és preromàntica Pintà obres de tema mitològic i d’inspiració literària, com El somni d’Endimió 1792 Musée du Louvre, Les ombres dels guerrers francesos rebuts al palau d’Odín 1801 Musée National de Malmaison, Enterrament d’Atala 1808 Musée du Louvre i Escenes del Diluvi 1811 Musée du Louvre
mestre de la Pentecosta
Compartiment del pinacle del retaule dedicat a sant Vicenç
Museu episcopal de Vic
Pintura
Nom donat al pintor anònim català del final del segle XIV i començament del XV autor del retaule de la Pentecosta de la col·legiata de Cardona.
Combina la tradició dels Serra i de Destorrents amb els nous corrents internacionals —bé de Borrassà, bé francesos—, però sense gaire personalitat Les seves obres són la repetició constant d’uns mateixos models entre elles, posteriors al 1400, hi ha el retaule esmentat, el de la Mare de Déu al mateix lloc i el de Sant Vicenç Museu Episcopal de Vic
Meindert Hobbema
Molí d'aigua amb teulada vermella, de Meindert Hobbema
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor holandès.
Amb J van Goyen i J Ruysdael aprox 1661, és un dels tres grans paisatgistes holandesos Nomenat taxador-jurat de la vila d’Amsterdam 1668, negligí la pràctica artística El seu estil es caracteritza per l’anecdotisme i un cert preciosisme, que reflecteix un concepte idíllic de la natura És un precursor dels paisatgistes francesos del segle XIX Hom en destaca el quadre L’avinguda de Middelharnis 1689, National Gallery, Londres
Joan O’Neill i Rossinyol
Joan O’Neill i RossinyolPaisatge
(CC0)
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor.
Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic
Il Domenichino
Paisatge amb gual (c. 1606), de Domenico Zampieri (Galeria Doria Pamphili, Roma)
© Corel
Pintura
Nom amb què és conegut el pintor italià Domenico Zampieri.
Es formà al taller del flamenc Calvaert i a l’acadèmia dels Carracci Deixeble i seguidor del corrent estilista d’aquests últims, influí amb el seu estil eclèctic a Roma i a Nàpols Conreà la temàtica religiosa Comunió de sant Jeroni , 1614 i la mitològica Diana , 1621 La seva estima per Rafael es manifestà en els frescs de Sant Lluís dels Francesos de Roma En la seva obra la llum té un paper de primer ordre per a ell és un element expressiu i decoratiu Jugà amb el virtuosisme, però sense deixar-se dominar per ell Influí Poussin en el seu refinament decadent i preciosista