Resultats de la cerca

Participà en la fundació de la Sezession muniquesa La seva obra Allegoria de la guerra , 1894 L’esfinx , 1895, etc, tècnicament no gaire acurada, tingué un lloc important dins del moviment simbolista

Inicià l’activitat artística els anys cinquanta, dins de les més avançades tendències de l' action-painting nord-americana, però no trigà a allunyar-se d’aquesta mena d’informalisme, i portà la seva obra vers una fantasia màgica La seva pintura sembla que no interessà gaire, i ara és en procés de redescobriment

Combina la tradició dels Serra i de Destorrents amb els nous corrents internacionals —bé de Borrassà, bé francesos—, però sense gaire personalitat Les seves obres són la repetició constant d’uns mateixos models entre elles, posteriors al 1400, hi ha el retaule esmentat, el de la Mare de Déu al mateix lloc i el de Sant Vicenç Museu Episcopal de Vic

De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, calligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies 1965

Germà de Miquel Santonja i Cantó Iniciat a la seva ciutat, anà després a Madrid a estudiar amb Emili Sala Els seus contactes amb ell i amb el seu company Adolf Durà li facilitaren feines com portades i illustracions per a Blanco y Negro i Nuevo Mundo Cal esmentar, entre la seva no gaire extensa producció, els quadres El darrer bes, El primer amor —que figurà a l’exposició alacantina del 1894—, Sense tabac, El retorn del ramat i Estic bé així

Estudià a Munic i a París, on començà a treballar Posteriorment es traslladà a Amsterdam 1914-19 i a Berlín 1919-25 Després d’un nou període parisenc 1925-40 s’establí a Budapest A partir del 1945 pintà alternativament a París i a la ciutat hongaresa de Szentendre, on el 1975 hom inaugurà el Museu Czóbel Al començament del s XX formava part del grup fauvista de París Més endavant creà un estil propi, caracteritzat per colors brillants i càlids, de vegades sufocants, formes vagues i un component no gaire acusat d’erotisme

Fill d’un sastre estranger establert a València cap a l’any 1400 Hom ignora la seva formació conegué, però, sens dubte, les novetats flamenques portades per Lluís Dalmau L’any 1441 contractà un retaule per a Burjassot Horta i un altre per a la catedral de València, poc temps després que el rei Alfons el Magnànim reclamés la seva presència a Nàpols D’ençà de l’any 1443 residí a la cort napolitana del Magnànim com a pintor reial i, llevat d’una curta estada a València l’any 1446, hi restà fins l’any 1451, que tornà definitivament a la ciutat valenciana, potser perquè el seu esperit medieval no…

Estudià a l’Accademia delle Belle Arti de Venècia, on fou més tard professor Component del Fronte Nuovo delle Arti i posteriorment del grup Otto pittori italiani Exposà a Amsterdam 1937, París 1939, Londres 1953 i Nova York 1954 El 1944 illustrà Grand air de PEluard Des del 1942 desenvolupà el seu propi estil a base de taques de color plenes d’una emotivitat naturalística amb abundància de formes de contorns no gaire delimitats Els seus quadres, més aviat tendents a l’estaticisme, acostumen a ésser una juxtaposició i acumulació de masses de color sobre un fons homogeni

Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una composició…

Format a Lió i a París ~1750, hi esdevingué aviat famós Fou admès a l’Académie Royale de Peinture 1755 Un viatge per Itàlia 1755-57 no tingué repercussió al seu estil Excellí en una pintura de gènere moralitzant, però aviat es passà sense gaire èxit a la pintura d’història, més prestigiosa Retratista i pintor de figura, féu un tipus femení dolç i sentimental semblant al de la pintura anglesa — El càntir trencat Louvre— El fet d’haver esdevingut acadèmic com a pintor de gènere el vexà i es retirà temporalment Caigut en un cert oblit, tractà de guanyar el prestigi perdut adherint-…