Resultats de la cerca

Deixeble de FBayeu i a París de JLDavid Fou pintor de Carles IV 1811 i de Ferran VII 1816, el qual li encarregà la decoració d’Aranjuez i El Pardo El seu fill, Carlos Luis Ribera Roma 1815 — Madrid 1891, també pintor d’història i retratista, fou deixeble de PDelaroche i del seu pare Pintà a la cort d’Isabel II 1846 Retrat de la duquessa d’Osuna collecció IGorina, Madrid

El 1866 guanyà el premi de Roma i anà pensionat a la villa Mèdici Anà a la península Ibèrica 1867 i 1869-70, on estudià sobretot Velázquez i Goya També anà al Marroc La influència d’aquests viatges fou decisiva s’orientà cap al realisme i es convertí en un gran colorista Retrat del general Prim Musée du Louvre Salomé Metropolitan Museum of Art, Nova York Morí a la guerra Francoprussiana

Anà a Londres 1780, on fou deixeble de BWest, i a París 1784 Les seves principals obres són al Capitoli de Washington, i es refereixen a la guerra de la independència nord-americana Retratà diversos personatges Montgomery, Washington, Hamilton, etc

Anà a Anglaterra el 1810 fou deixeble de BWest i TLawrence El 1838 s’installà definitivament a Filadèlfia Pintà nombrosos retrats Washington, Jefferson, La Fayette , etc, una gran part dels quals són en museus dels EUA

Enriquí el gabinet d’història natural de Madrid amb diverses donacions Féu quadres amb representacions d’animals, alguns dels quals són conservats a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la qual fou membre Deixà curiosos manuscrits sobre història natural de Mallorca

Conreà la pintura de gènere, seguint les directrius teòriques de D Diderot, i el retrat També conreà la pintura d’història, a L’arribada de Guillem el Conqueridor a Anglaterra 1765 Musée de Caen, de gran format, veritable antecedent de la pintura romàntica d’història

Deixeble de Gros, fou el pintor de la burgesia posterior a la Revolució del 1830 Té una primera etapa de pintor d’història Assassinat del duc de Guisa , 1835, Musée de Chantilly i una segona —des del 1837— de pintor religiós Enterrament de Crist i de retratista Lamartine Decorà l’hemicicle de l’École des Beaux-Arts de París, on representà la història de les arts

Exercí una influència notable com a membre del grup editor de la revista d’art Mir Iskustva  1898-1904 i com a collaborador en la decoració i el vestuari d’òperes i ballets a Peterburg, Moscou i diverses ciutats europees, especialment per a Diaghilev Fou conservador del museu de L’Ermitage i publicà Els tresors de l’art rus 1901-02, Història de l’art rus del segle XIX 1902 i Història de la pintura 1912-17 Després de la Revolució Russa s’installà a França

Conreà el retrat, la pintura de gènere i la d’història, amb tendència italianitzant

El més destacat fou Albrecht Altdorfer i, amb ell, Lucas Cranach —en la seva primera etapa—, Wolf Huber i l’anomenat Mestre de la Història