Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
René Auberjonois
Pintura
Pintor suís.
Expressionista líric postimpressionista Del 1901 al 1910 sojornà a París, on estigué en contacte amb els cubistes Des del 1914 residí a Lausana La seva pintura, plana, sense perspectiva, és feta de pinzellades riques en matisos, sobre un arabesc elemental, ingenu, de tipus constructiu
Franz Pforr

Franz Pforr, Autoretrat (1810)
Pintura
Pintor.
Nebot i deixeble de H Tischbein el Jove a Kassel 1801-05 Fou cofundador del grup natzarenista 1809, amb el qual s’installà a Roma 1810 La seva obra més important, el díptic Sulamith i Maria 1811, Schwinfurt, coll particular, d’ingenu misticisme, glossa uns pensaments del seu amic Overbeck Morí tuberculós
L’àngelus

L’àngelus
© RMN-Grand Palais (Musée d'Orsay) / Hervé Lewandowski
Pintura
Pintura (1858-59) del francès Jean-François Millet (Musée d'Orsay).
Representa una parella de camperols fent una pausa enmig de la feina per dir l’àngelus El naturalisme, típic de l’època, esdevé moderat per la plàcida tonalitat dels colors i l’ingenu recolliment de les figures El quadre assolí una popularitat inusitada i influí fortament sobre el superrealisme de Dalí, que el convertí en un dels principals leitmotive de la pròpia obra
Agustí Rio i Navarro
Pintura
Pintor.
Format a Llotja i al Cercle Artístic de Sant Lluc Es presentà individualment el 1953 a la sala Argos de Barcelona, i el 1954 exposà a les galeries El Jardín Passà una temporada a París Exposà individualment i collectivament en diverses ciutats de l’Estat espanyol Centrat en paisatges urbans, preferí els temes populars, de barri, pintats amb un tremendisme ingenu
Philip Wilson Steer
Pintura
Pintor anglès.
Format a Gloucester i a París 1882-84, descobrí els impressionistes, que l’influïren considerablement Cofundador amb Sickert del New English Art Club 1886, fou el principal paisatgista anglès del seu temps Evolucionà cap a un impressionisme més personal, patent en el gràcil i ingenu oli Girls Running 1894, Londres, Tate Gallery, i després cap a la tradició anglesa d’un Constable o un Turner
Joan Brotat i Vilanova
Pintura
Pintor.
En la primera època, fins 1957-58, oferí un món ingenu, poblat d’éssers senzills, innocents, en actituds hieràtiques, a través d’una pintura plana, frontal i barroca, amb regust medievalitzant i un tast naïf Evolucionà vers una visió turmentada i tenebrista i, més tard, vers una gamma suau, d’una certa serenitat, en la qual subsisteix, però, el drama El 1961 rebé el gran premi de pintura de la Biennal d’Alexandria
Pere Sánchez i García-Esteban
Nostàlgia (1945), per Pere Sánchez i García-Esteban
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola…
Jean-Baptiste Camille Corot
Jean-Baptiste Camille Corot, Autoretrat
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Rebé lliçons d’Etna Michallon, que l’introduí en un naturalisme ingenu i, en morir aquest, ingressà al taller de Victor Bertin, que l’instruí dins la doctrina pictòrica del paisatge històric Aquesta mescla d’idealisme i classicisme rebé un corrent de llibertat amb els assaigs del pintor a l’aire lliure, corrent que féu de la seva pintura, especialment dels seus paisatges, un preimpressionisme La seva tècnica, sota una aparença tradicional, creà una atmosfera de llum i claredat En el seu primer viatge a Itàlia 1825-28, sense negar la validesa del paisatge històric, penetrà dins el…
Joaquim Mir i Trinxet
Pintura
Pintor.
Fill d’un magatzemista de merceria Fou deixeble de Lluís Graner i passà per Llotja 1894-95 Formà part de la Colla del Safrà A Olot, ciutat del seu pare, fou influït pel paisatgisme de l’escola de Vayreda ~1894-96 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898 i concorregué a una exposició collectiva d’Els Quatre Gats 1897 Guanyador d’una medalla de segona classe a l’Exposición Nacional de Madrid el 1899, provà inútilment d’aconseguir a Madrid —on ja havia residit el 1895 copiant obres de Velázquez— una pensió per anar a Roma 1899 Al final del mateix any s’…