Resultats de la cerca

Interrompé els estudis artístics el 1924 per dedicar-se al negoci familiar, bé que no perdé contacte amb l’art i practicà la pintura de manera intermitent fins el 1942, que s’hi consagrà definitivament El 1944 exposà a París Mirobolus, Macadam et Cia , la primera d’una sèrie d’obres Corps de Dames , 1950 Sols et terrains , 1951-52 L’Hourloupe , 1962-64 elaborades amb materials nous i de rebuig També es dedicà a l’escultura, seguint els principis de l' art brut , exposats per ell mateix i reunits a Prospectus et tous écrits suivants 1946, 1967 El 1948 en creà una societat i en féu diverses…

Format a Nancy, el 1912 anà a París, on freqüentà Elie Faure i fou influït pel cubisme Viatges a Espanya, al Sàhara i l’Àsia Menor marcaren fortament la seva personalitat estètica Dedicat a la tapisseria des del 1915, la seva primera gran obra, Les illusions d’Ícar 1936, fou teixida a la manufactura de Gobelins Installat a Aubusson, del 1936 al 1941 fou, en collaboració amb Marcel Gromaire, el renovador de l’art de la tapisseria moderna Apocalipsi, església d’Assy, 1948 El cant del món , 1957-63 etc Decoratiu, simbolista i expressionista, el seu estil ha transcendit a diversos països a…

Estudià a París i a Itàlia començà a pintar segons l’esquema fauve , però de seguida s’orientà cap al suprematisme Formà part del grup Tramway des de la seva fundació, amb Malevič i Tatlin El jugador 1915 és la seva primera obra abstracta, malgrat que encara conserva forts lligams cubistes A Berlín, tingué contactes amb els grups Sturm i Novembergruppe Fou docent 1918 a Leningrad La seva pintura revela un realisme poètic on els personatges i els objectes es presenten força deformats La gamma de colors és extremament rica

De formació acadèmica, evolucionà de la figuració a l’abstracció, en la qual acabada la Segona Guerra Mundial ja es trobava plenament immers Posseïdor d’una concepció molt personal de l’espai pictòric, els seus quadres deixen veure formes, signes, calligrafies, etc, retallats damunt superfícies de color no gaire viu Hom pot situar la seva obra dins els marges de l’abstracció lírica n'és una prova la seva sèrie de les Palingénésies 1965

Documentat a Lió el 1483, a Milà el 1499 i a Anglaterra entre el 1514 i el 1519 Fou conseller artístic de Margarida d’Àustria i treballà com a decorador, miniaturista, retratista i dissenyador sepulcres de Filibert II de Savoia i de Margarida de Borbó Hom desconeix la seva signatura i, per tant, cap obra seva no pot ésser fixada amb seguretat Entre les que li són atribuïdes cal assenyalar els retrats de Carles VIII i d' Anna de Bretanya ~1495, Bibliothèque Nationale, París i el de l’escriptor Pierre Sala 1500-05, British Museum, Londres

Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de LBAlberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts La seva producció pot ésser dividida en dos grups l’obra pictòrica sobre taula i la d’illuminació de manuscrits en ambdues excellí En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII Musée du Louvre, que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun ~1450, el plafó dret del…

Fou pintor oficial de la cort de França El 1508 pintà, per a Anna de Bretanya, les Grandes heures de la reine Anne

Treballà per a la cort de Lluís XIV És autor d’escenaris, de vestits i de composicions de focs d’artifici Creador de l' estil Berain, influí sobre els decoradors del s XVIII

És un destacat representant de la pintura francesa flamenquitzant, tendència apreciable ja en el Tríptic de la Trinitat 1509-15, al museu de Douai La seva obra més important és el políptic de nou taules Bany místic de les ànimes en la sang del Salvador 1511-20, per a l’abadia d’Anchin, al museu de Lilla

Es donà a conèixer el 1941, i des del 1948 participà en la Biennal de Venècia Es féu famós el 1950 amb els vitralls de l’església d’Assy Plateau d'Assy Realitzà també el gran mosaic ceràmic de l’església d’Audincourt i el del palau de la UNESCO de París 1958