Resultats de la cerca

Fill d’un candeler, estudià dibuix a la Universitat de Greifswald i completà estudis a l’acadèmia de Copenhaguen amb Jens Juel i N Abilgaard 1794-98 Establert a Dresden el 1798, intimà amb Philip Otto Rünge El 1805 Goethe, que després tingué diversos contactes amb ell, li concedí un premi dels “Amics de l’Art” de Weimar per dues obres presentades a l’exposició anyal d’aquella ciutat L’any següent començà a pintar regularment a l’oli, i el 1808 formà part del grup “Phöbus” juntament amb H Kleist Fou elegit acadèmic de Berlín el 1810 Durant l’ocupació francesa de Dresden 1813 es retirà a…

Dedicat preferentment al paisatge, en els seus quadres, que es troben en diferents museus del món Amsterdam, París, Londres, Berlín, Brusselles, etc, copsà amb un to poètic els clars de lluna, les sortides i les postes de sol i els efectes de la llum

És considerat un dels pintor més originals dels EUA de la segona meitat del s XIX Les seves obres resten immergides en un simbolisme alhora misteriós i poètic, que plàsticament es manifesta mitjançant un gran domini del clarobscur Clar de lluna sobre el mar, El cavall i la mort

Buscà amb obsessió de megalòman el “motiu suprem”, emprant un llenguatge formal enginyós i personal Als seus quadres, caracteritzats per un univers màgic de colors, es barregen la força sobirana del creador de símbols, la tensió interna i els trets onírics De la seva obra cal citar l' Autoretrat, Passeig amb cotxe per l’Atenes illuminada per la lluna nova, Baalbek i Cedre solitari

Format a Llotja, fou un gran amic de Picasso i assidu d’Els Quatre Gats Aglutinà al taller El Guaiaba un bon nombre d’artistes, que hi feien penya Participà en l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1898 i en la del 1907, on presentà el pirogravat Vallcarca en nit de lluna Museu d’Art Modern de Barcelona, obra de serena simplicitat que el situa ja entre els pioners del Noucentisme Integrat als serveis tècnics dels Museus d’Art de Barcelona, se centrà posteriorment en la fotografia documental

Conegut també amb els noms d’Utagawa o Andō Hiroshige, és considerat el paisatgista nipó més important del segle XIX Hom li atribueix prop de 8000 estampes, entre les quals es destaquen les Cinquanta-tres vistes de la ruta de Tōkaidō 1833, els Vint-i-vuit paisatges sota la lluna i les Cent vistes d’Edo 1853-56 també en feu algunes de tema històric Fou un mestre a copsar amb un dibuix precís i un color ric i matisat, les característiques d’un lloc determinat a qualsevol hora del dia i els fenòmens de la natura, especialment la neu i la pluja Vers el 1865 foren conegudes a Europa…

Després d’unes primeres exposicions collectives, el 1968 guanyà el Premi Especial de la Direcció General de Belles Arts dins del Premi Internacional de Tossa El 1970 feu les primeres exposicions individuals a Tossa i a Girona i, els anys següents, exposà també a Barcelona i a Madrid Quatre anys després guanyà el primer premi i la Medalla d’Or de la Diputació de Girona Després d’una estada al centre Les Fusains de París 1977-79, s’inicià en l’escultura en marbre a Carrara Itàlia, i el 1977 inicià el tema Corcs , que tindria una gran importància en la seva trajectòria L’any 1983 feu la primera…

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…