Resultats de la cerca

Rebé influències de l’impressionisme i de la pintura nabí Vers el 1879 començà un expressionisme propi, d’arrel profundament flamenca, que culminà en l' Entrada de Crist a Brusselles 1889, museu d’Anvers A partir d’aquesta obra derivà vers una pintura d’escenes tumultuoses i extravagants, en la qual es barregen formes acolorides i amuntegades i figuren retrats de personatges de la societat contemporània barrejats amb esquelets i màscares La vella de les màscares 1889, collecció particular, Crist apaivaga la tempesta 1891, museu Ensor, Oostende, etc Pintà també…

Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art

De formació autodidacta, se'l començà a conèixer dins el món marginal del grafit novaiorquès, amb la signatura Samo De la mà del seu amic Andy Warhol començà la seva projecció internacional al principi dels anys vuitanta, i el 1982 féu la primera exposició important a la Fun Gallery de Nova York La seva obra, amb profundes ressonàncies africanes, es caracteritza pel primitivisme —que pren de la realitat urbana gran part del seus motius iconogràfics barrejats en un cosmos d’inscripcions, signes connotats simbòlicament, màscares totèmiques—, i palesa al mateix temps un coneixement…

Treballà per a l’infant Lluís i, desterrat de la cort, no hi tornà fins el 1786 com a pintor de Carles III i posteriorment de Carles IV La seva trajectòria estilística parteix d’una tessitura rococó, en la qual, segons els encàrrecs, s’introdueixen referències de barroc tardà especialment en les peces religioses i també neoclàssiques i preromàntiques Obres seves segures i destacables són Ball de màscares 1767 i Les parelles reials 1771, ambdues al Museo del Prado, el conjunt de la capella de San Juan Bautista a l’església de Santa María la Blanca de Viana 1786-87, La jura del…

Estudià a les escoles de belles arts de Liorna, Florència i Venècia El 1906 es traslladà a París, on rebé les influències de PCézanne, Hde Toulouse-Lautrec i PPicasso i visqué a Montparnasse una vida bohèmia de fam i misèria, compartida amb els seus amics ChSutine, JPascin, MKisling i Jeanne Hébuterne —la seva companya—, i morí tuberculós La seva obra, d’una temàtica molt limitada —nus i caps de dona, retrats dels seus amics—, revela una evolució molt lenta mitjançant un traç lineal subratllà les formes, pintades amb parquedat de tons ocres, ataronjats, blaus, blancs i negres, i creà un estil…

Després d’una formació humanística, s’inicià en la pintura Adoptà en la seva obra, testimoniatge plàstic del món actual, moltes de les possibilitats materials de l’art nou Són característiques les seves composicions bigarrades, plenes de rostres humans, elements calligràfics i inscripcions que defineixen la seva iconografia particular Plasmà l’obra en “cicles” Retaules de la gent 1956, Barques, Màquines 1957, I cicle de les Testes 1958, Testimonis, Empremtes, Paisatges concrets 1959-60, Abismes, Contemplacions espacials, L’home d’Hiroshima 1961, II cicle de les Testes 1962-63, Univers…

L’any 1970 començà a publicar dibuixos en la premsa catalana i alhora inicià estudis de direcció  teatral i escenografia a l’ Institut del Teatre , on ha exercit com a professor d’aquesta especialitat 1973-2003 Com a escenògraf, ha collaborat amb diversos grups de teatre i s’ha dedicat a la realització de màscares per a espectacles de carrer, d'entre els quals cal esmentar la comparsa Visca Picasso 1981 Destaca també la collaboració amb el grup Els Comediants  durant més de vint anys i la realització d'escenografies per a espectacles molt diversos, des d' El Llibre de les bèsties…