Resultats de la cerca

Es dedicà també a la pintura i a la música Publicà l’aplec de cançons L’alegre cantaire s d, amb música impresa, Versos per a cançons s d i Contes d’amor 1924 Més tard es dedicà al teatre i escriví Els caçadors furtius 1931, una tragèdia en un acte, Una venjança com n’hi ha poques 1931, una comèdia en un acte i dos quadres, a més de diverses sarsueles, de les qual ella mateixa compongué la música Estigué casada amb Santiago Rusiñol

Fill del gravador de cilindres Josep Pascual i Font, i pare de la matemàtica Griselda Pascual i Xufré Es formà com a pintor a Barcelona amb Francesc Torrescassana des del 1900, a l’Escola d’Arts i Oficis de l’Associació Obrera i a Llotja, on fou deixeble de Modest Urgell paisatge i Josep Calvo i Verdonces perspectiva A partir dels anys trenta es dedicà més intensament a la pintura i el dibuix Utilitzà l’oli, la cera, la ploma i el xilostil, tècnica que introduí a partir del 1950 Fou preferentment paisatgista urbà, principalment de l’antiga Barcelona, i també d’altres llocs de Catalunya,…

Estudià l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Perich, Prudenci Bertrana i Lluís Graner Acabats els estudis, emigrà 1907, a Amèrica i s’establí a Mendoza 1908 a l’Argentina Fins el 1930 es dedicà principalment a la música i fou professor d’estètica als collegis Don Bosco 1911-25 i Nacional Agustín Álvarez 1926-31 També ensenyà a l’Academia Provincial de Bellas Artes, de la qual fou un dels fundadors Arran de les seves qualitats pictòriques, la Comisión Nacional de Cultura el becà per fer quadres sobre la vida del general San Martín Més tard, també li fou…

Fill d’un empresari català establert a les Filipines i d’una filipina d’origen espanyol, després de residir un temps a Barcelona el 1954 s’establí amb la seva família a Madrid Abans de centrar-se sobretot en la música, es dedicà també a la pintura i al cinema, activitats que juntament amb la literatura continuà al llarg de tota la seva vida El 1963 anà a París, on feu algunes exposicions, i el 1967 participà en la Biennal de São Paulo i participà també en el rodatge d’algunes pellícules L’interès per Bob Dylan i Georges Brassens i la bona acollida de cançons que havia escrit per…

Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu Judici de París, 1884-87, la plasmació de la música Fantasia sobre Brahms i l’intent d’unir mitologia i misticisme Crist a l’Olimp 1897, Österreichische Galerie, Viena

Imitador de JAWatteau, a la mort d’aquest l’obra de Lancret, de la mateixa temàtica però mancada de la sensibilitat i poesia de Watteau, fou, tanmateix, molt apreciada pels colleccionistes Féu sèries sobre temes galants i escenes de la vida quotidiana La lliçó de música Musée du Louvre, París, Festa en un bosc Wallace Collection, Londres

El 1908 MDenis i PSérusier marquen els seus primers quadres Cap al 1922 la influència de GBraque li féu plantejar-se un cubisme mesurat A partir del 1930 realitzà decoracions murals La música 1937, Palais de Chaillot Fou professor de l’Escola de Belles Arts 1945, on creà un taller de pintura monumental tres anys més tard

Hereu indirecte d’Antoni Viladomat Construí l’altar major, els laterals i el cambril de l’església de Sant Salvador de la Vedella 1793 i treballà també al monestir de Serrateix 1807 Fou un dels pintors del santuari de Queralt Havia installat a la seva casa de Berga una acadèmia de belles arts amb tallers de dibuix, pintura, escultura i música

Membre del grup futurista, el 1909 signà el manifest d’aquest moviment, juntament amb UBoccioni i CCarra El 1913, en el manifest L’Art dels sorolls concebé un tipus de música basada en l’organització de sons de qualsevol origen i, amb aquesta finalitat, construí una sèrie d’instruments que anomenà intonarumori , amb els quals féu alguns concerts per Europa Greument ferit a la Primera Guerra Mundial, el 1927 s’establí a París, on es relacionà amb Varese i Honnegger Com a pintor, fou un exponent típic del futurisme

Pintà amb gran renom a París i altres llocs de França Anà a Barcelona i pintà amb Cambon els decorats per a la inauguració del Liceu 1847 Féu tot un repertori de decorats per al mateix teatre 1850 i anà a Madrid a pintar al Teatro Real Féu els decorats per a la tragèdia Saúl i, per encàrrec d’Isabel II, féu uns quaranta decorats que passaren al Conservatorio de Música y Declamación, i foren destruïts en l’incendi del 1867 Per al Teatro Real féu el teló de boca En collaboració amb Cambon féu els decorats per a Ana Bolena i per a El Diablo enamorado 1851