Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Konrad Witz

L’anunciació (1446), de Konrad Witz (Museu Nacional Alemany, Nuremberg)
© Corel
Pintura
Pintor alemany, considerat com un dels precursors de la transició del món medieval a l’humanisme renaixentista.
Residí a Constança, i l’any 1435 era ciutadà de Basilea, on deixà una de les seves obres mestres el Políptic del mirall de la salvació Heilspiegel Altar, que revela la influència flamenca de J van Eyck i R Campin L’any 1444 era a Ginebra, on, per encàrrec del bisbe F Mies, treballà en el Retaule de sant Pere , conegut especialment pel fet de reproduir amb fidelitat el primer paisatge de la pintura alemanya La pesca miraculosa A més d’aquests dos retaules, es conserven fragments d’altres, d’un estil vigorós i monumental, de formes escultòriques i massisses els fragments de Santa Caterina i…
taula
Pintura
Pintura feta sobre un suport de fusta.
Característica de la pintura de cavallet medieval, fou substituïda per la tela, al s XVI, bé que alguns artistes continuen pintant damunt fusta d’una manera esporàdica
Joan Vallhonrat i Sadurní
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el curs 1896-97 hi fou condeixeble de Picasso, que en féu diversos retrats El 1898 obtingué una borsa de viatge de Llotja Dedicat al cartellisme, fou deixeble de Jules Chéret a París A Llotja fou després professor auxiliar Féu una notable tasca de documentació artística en copiar fidelment diversos conjunts de pintura medieval catalana
Il Vecchietta
Arquitectura
Escultura
Pintura
Nom amb què és conegut Lorenzo di Pietro, pintor, escultor i arquitecte italià.
Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza
Carles Giner i Vidal
Pintura
Pintor.
Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles, de València, on fou alumne de Francesc Llàcer Amplià estudis a l’Academia de San Fernando de Madrid, amb F de Madrazo Tornà a València el 1862 Participà en les exposicions nacionals de belles arts de Madrid del 1862 i del 1864 Es dedicà sobretot a la pintura religiosa, d’un especial misticisme, on intentà de fondre les maneres de Murillo amb la ingenuïtat de la pintura medieval Excellent copista de Joan de Joanes i autor també de pintura d’ambient històric
Mestre del Grifó
Pintura
Nom donat al pintor anònim del retaule de Sant Vicent Ferrer (~1520, València, Museu de Belles Arts) procedent del convent dominicà de Sant Onofre de Xàtiva, els elements heràldics del qual li donaren l’apel·latiu.
Probable deixeble de Paolo di San Leocadio, la influència rebuda de Yáñez i Llanos no acabà tanmateix d’alliberar-lo del sentit medieval que anima les composicions que li són atribuïdes El seu sentit narratiu de bon illustrador no el capacità per a la caracteritzaciò de les figures, poc individualitzades Tardanament evidencià influència de Felipe Pablo, que hom cregué, infundadament, fill seu Es consideren seves les taules de Sant Nicolau de Tolentino, Sant Agustí i Calvari del Museu de Belles Arts i la Pentecosta de la collecció Lacuadra de València
Núria Picas i Codina
Pintura
Pintora.
De trajectòria breu, però intensa, des de ben jove, participà de manera molt activa en els cercles artístics d’avantguarda de la Barcelona dels anys quaranta i cinquanta, especialment en les activitats organitzades pel Cercle Literari, el Cercle Maillol i l’Institut Francès Poc després de casar-se amb l’escriptor Jordi Sarsanedas l’any 1947, viatjà a Glasgow entre el 1948 i el 1950, on residí, amb anades i vingudes, durant dos anys Tanmateix, no deixà de banda la vida cultural catalana, tal com ho testimonia la seva participació en diverses edicions dels Salons d’Octubre Durant aquests anys…
Georges Rouault
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador francès.
Deixeble de Gustave Moreau a l’École des Beaux-Arts de París, a la mort del qual fou nomenat conservador del Musée Gustave Moreau A París vers el 1898 travessà una crisi moral i artística que es resolgué vers una orientació profundament religiosa el 1904 en conèixer JKHuysmans i LBloy Fruit d’aquesta orientació és una obra que, temàticament, descriu el sofriment i la misèria humana desheretats de la fortuna, pallassos, prostitutes, i on els temes religiosos esdevingueren més i més importants durant els darrers vint anys de la seva vida, pintà sobretot Crists a la creu i escenes bíbliques és…
Fra Angelico
L’Anunciació , de Fra Angelico (Museo dell’Angelico, Florència)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom amb què és conegut Guido (o Guidolino) di Pietro, pintor italià.
L’any 1407 entrà al convent de dominicans de Fiesole, on prengué el nom de Fra Giovanni de Fiesole És considerat deixeble de Lorenzo Monaco, que conreà l’estil gòtic internacional Del 1409 al 1418 s’exilià, amb tota la comunitat, a Foligno i Cortona, puix que no havien acceptat el papa, Alexandre V, elegit a Pisa per solucionar el Cisma d’Occident Cap al 1438 començà a decorar el convent de San Marco, a Florència El 1447 anà a Roma, on inicià la decoració de la capella de Nicolau V, al Vaticà Prior del convent de Fiesole del 1448 al 1450, continuà treballant a Florència i a Roma Les seves…
Montserrat Gudiol i Corominas

Montserrat Gudiol
Pintura
Pintora.
Filla de Josep Gudiol i Ricart , formada en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família Des del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper La temàtica i l’atmosfera de les seves obres evidencien un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i escenes de maternitat Surrealista en els temes i picassiana en les solucions, la seva pintura és d’interioritat i tristesa, i el silenci hi és sempre palès Exposà a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA…