Resultats de la cerca

Deixeble de C Lorenzale a Llotja Estudià també a Roma 1835, Nàpols 1839 i Florència De nou a Catalunya el 1842, recorregué, fugint de la Jamància 1843, una bona part del país fent retrats en miniatura Granollers, Terrassa, Sabadell i, després, Tarragona, Vic, Torelló, Girona, Banyoles, Figueres, etc, gènere en què fou el professional més destacat a la Catalunya del seu temps El 1855 s’installà a Sabadell, i després a Madrid, París i Portugal —on el 1871 fou publicada a Braga una Descripção do Sanctuario e Romeria de Nossa Senhora do Porto Alegre , fragment d’un ampli text seu referent als…

Hom li atribueix la illustració de l' Hortulus animae Viena, llibre d’hores encarregat per Margarida d’Àustria Introduí en la miniatura la decoració de flors i insectes, pintats amb colors vius

Exposà a Sant Carles el 1855 Per encàrrec de Vicent Moròder féu còpies de diverses obres mestres de la pintura Sobresortí com a creador de grotesques composicions d’estil goyesc Residí a Madrid i a València, on es dedicà a la miniatura

És documentat a Bolonya entre el 1268 i el 1271, on fou cap de l’escola de miniatura i féu, juntament amb Paolo di Jacobino dell’Avvocato, un antifonari 1271 Hom no ha pogut atribuir-li amb seguretat cap més obra, malgrat la descoberta d’una Bíblia signada Oderisius

Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana 1725, d’estil francès, i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura —gènere en el qual hom sap que fou especialista— de l’arxiduc Carles d’Àustria 1708

Escrivà de Joan I de Catalunya-Aragó quan encara no era rei El 1383 demanà d’ésser admès com a ermità de Montserrat, on el 1392 es dedicava a la pintura Hom ha suposat que podria ésser l’autor de la miniatura de la Mare de Déu amb els romeus i de les dues caplletres miniaturades del Llibre vermell de Montserrat

S'inicià en el camp de l’orfebreria i la miniatura, i es decidí a pintar de forma totalment autodidàctica La seva obra té un caràcter espontani i vigorós, perquè treballava directament damunt la tela, sense estudis o esbossos previs Es destacà com a retratista Sir John Sinclair National Gallery, Londres, John Tait i la seva neta National Gallery, Washington, Alexander Dyce Victoria and Albert Museum, Londres

Influït per Giovanni da Fabriano, entre les seves obres firmades cal esmentar Mare de Déu amb l’Infant i santa Anna Pinacoteca Vaticana i les Esposalles de la Mare de Déu Museo di Sanseverino Juntament amb el seu germà Iacopo Salimbeni Sanseverino — ~1427, també pintor, realitzà els frescs de la catedral vella de Sanseverino i de l’oratori de San Giovanni a Urbino 1416, que per llur caràcter narratiu mostren una influència de la miniatura Ambdós germans representen a la regió de les Marques el corrent gòtic internacional

Es formà a València amb Josep Pérez i a Madrid amb Bernat López, de qui fou deixeble fervorós Concorregué a les Exposiciones Nacionales de Madrid Bàsicament paisatgista, sobresortí també com a retratista Clotilde Donday de Montesinos , Museu de Belles Arts de València i en la miniatura, en la pintura religiosa i en la mitològica Representant tardà de l’academicisme, fou membre de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles 1846, on fou professor Decorà unes sales del palau reial de Madrid, motiu pel qual Isabel II el nomenà pintor de cambra el 1851 Els seus fills Marian i Rafael Montesinos i Ausina…

Illustrà amb caricatures periòdics anarquistes o afins amb aquest moviment El Teatre Català , Tramontana , Mundo Ibérico , En Titella , etc Ja professionalitzat, els anys trenta dibuixà còmics per a l’editorial Bruguera Signava Daniel , Masgoumiery o, més sovint, Niel Féu gravats per a llibres de PBertrana, JUson, IIglésias, entre d’altres Pintà en miniatura escenes costumistes, natures mortes i flors, i féu decorats per a obres teatrals Collaborà sovint amb el seu germà Josep Masgoumiery i Pena Barcelona 1869 — 1942, escriptor i actiu militant anarquista Lampista de professió, fou membre…