Resultats de la cerca

Documentalment consta que el 1353 treballava a Venècia amb el seu pare, Donato Semitecolo Hom considera la seva primera obra la Coronació de la Mare de Déu 1341, Galleria Reale, Venècia Féu també sis plafons de la Libreria Capitolare de Pàdua amb la Trinitat, la Mare de Déu i quatre escenes de la vida de sant Sebastià, una de les quals datada del 1367

Actiu a l’Úmbria i a les Marques El seu estil, pietós i càndid Políptic de Cagli , 1461-65 Pinacoteca Brera, Milà, evolucionà, arran de l’influx que rebé del venecià CCrivelli, vers un art més sòlid i de dibuix més rigorós Mare de Déu del Bon Socors , 1492 Galleria Colonna, Roma

Hom li atribueix diverses obres, com una Mare de Déu 1394 Galleria dell’Accademia, Venècia, un crucifix 1404 Palazzo Comunale, Verucchio i una altra Mare de Déu 1409 Santa Maria dei Miracoli, Venècia, que mostren la superació de la tradició gòtica i bizantina i la transició de la pintura veneciana cap a fórmules renaixentistes

Fou influït per Correggio Treballà a Mòdena i a Bolonya Formà part de l' escola de Fontainebleau , on decorà la galeria d’Ulisses, segons cartons de Primaticcio

Fill de Niccolò Delli i germà del pintor conegut a Castella com a Nicolás Florentino , el qual, fins a la recent investigació d’A Condorelli, hi era identificat Gómez Moreno o bé era considerat fill seu Fiocco Actiu a Siena, abandonà aquesta ciutat el 1425, juntament amb el seu pare i el seu germà petit, Sansone Delli, el 1427 era a Venècia i, després d’una curta estada a Florència, es traslladà a la península Ibèrica 1433, on, al servei de la cort de Castella, efectuà el retaule major —però no el fresc que el corona— de la catedral vella de Salamanca Es traslladà a Florència el 1446, el…

Influït per Vitale da Bologna, desenvolupà la seva activitat preferentment a Treviso frescs de l’església de Santa Caterina, 1349 sala capitular de San Niccolò, 1352 Un gust per la particularització fisiognomònica i un narrativisme de to naturalista, decisiu en l’evolució de la pintura al N d’Itàlia, són característiques definitòries del seu estil, presidit sempre pel linearisme i la modulació cromàtica d’ús senès Històries de santa Úrsula , Museo Civico, Treviso

Format dins l’ambient manierista toscà, rebé primerament l’influx de Rubens i de l’escola flamenca La cuinera , Palazzo Rosso, Gènova Després d’una etapa en què la seva pintura fou de signe tenebrista, anà a Venècia 1631, on féu composicions de to monumental i de colors més freds que fan pressentir Tiepolo La caritat de Sant Llorenç , San Niccolò da Tolentino, Venècia Pintà magnífiques natures mortes, que inserí en les grans composicions Excellí també com a retratista

Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres…

El 1408 anà a Venècia, on collaborà en la decoració de la sala del consell major del palau ducal amb el fresc de la Batalla entre els venecians i Otó III El 1422 s’installà a Florència, on pintà L’adoració dels Mags per a l’església de la Trinità una part és a la Galleria degli Uffizzi i l’altra al Musée du Louvre El 1427, a Roma, començà el cicle de les Històries de sant Joan Baptista a Sant Joan del Laterà La seva obra es manté en el gòtic internacional, bé que la darrera etapa incorpora elements renaixentistes