Resultats de la cerca

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza

Coneguda sobretot per l’anomenada escola de Barbizon , grup de pintors realistes que hi pintaren, sota el guiatge de Théodore Rousseau, installat allà vers el 1835 formaren aquest grup Narcisse Diaz de la Peña, Jean-François Millet, Jules Dupré, Charles Daubigny, Constant Troyon, Charles Jacque i altres, els quals practicaren una pintura paisatgística i animalística, influïda bàsicament pels holandesos del segle XVII, revaloraren la natura pintant-la directament i fugiren del “paisatge històric” oficial Barbizon significà l’evolució del camí obert pel paisatgisme romàntic de…

Format a Llotja, estudià els clàssics, gràcies a una borsa de viatge, a Madrid i a París Es presentà a la Sala Parés de Barcelona, el 1888, amb Una consulta Concorregué a les exposicions oficials de Barcelona a la del 1911 guanyà primera medalla Fou professor de Belles Arts a Palma 1899-1901 i a Barcelona des del 1901, i dirigí l’escola de Llotja 1931-32 Membre de les acadèmies barcelonines de Sant Jordi i de Ciències i Arts Bàsicament retratista, conreà molt la pintura de gènere i la mural sala de sessions del Collegi Notarial 1916-21, sala d’actes de l’Acadèmia de Ciències i Arts 1922-24,…

A Barcelona des del 1884, fou deixeble de Joan Brull i assidu d’Els Quatre Gats Residí a París 1900-05 i de tornada fundà una galeria d’art al carrer del Pi 1906 —que després passà al de la Porta Ferrissa 1910 i al Passeig de Gràcia 1923— que mantingué fins el 1930, any que esdevingué director artístic de la Llibreria Catalònia Amb un eclecticisme obert i un menyspreu considerable pel guany material, presentà tota mena d’artistes, especialment aquells que portaven una visió nova de l’art, tant els noucentistes com els avantguardistes Així, presentà Josep Mompou —encara dibuixant…

Vida i obra Va prefigurar-se com una de les grans esperances de la literatura catalana contemporània que una mort prematura va interrompre sobtadament Estudià al seminari dels claretians de Montgat i cursà tres anys de dret a la Universitat de Barcelona Es donà a conèixer amb textos de literatura per a joves amb un estil innovador i d’alta qualitat Viatge enllunat 1979, Ulls de gat mesquer 1979 i Que comenci la festa 1980, premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa infantil, i, pòstumament, es publicaren Estimada gallina 1981, El somni ha obert una porta 1981 i Un drapaire a…

Germà de l’editor i activista Josep Fornas , obtingué el títol de professor llicenciat a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi Becat per la Fundació Amigó Cuyàs 1949, en 1949-54 residí a Santa Eulària del Riu Eivissa L’any 1951 feu la primera exposició individual a la Sala Caralt de Barcelona i exposà a la Primera Biennal Hispanoamericana, a Madrid Posteriorment, amb el pintor Marc Aleu i l’escultor Ramon Isern, participà en una exposició a la Nasjonalgalleriet d’Oslo, organitzada pel Ministeri d’Afers Estrangers de Noruega Presentà la seva obra pictòrica, figurativa i de factura estructurada…

Gràcies a una beca del Centre de Lectura de Reus, a partir del 1962 es formà en l’especialitat de pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professor durant quaranta anys, des del 1972, i on obtingué la càtedra de pintura l’any 2000, quan ja era una facultat Malgrat les directrius academicistes i les primeres influències informalistes, les severes vivències obtingudes a la terra de secà del Baix Camp, juntament amb l’ambient obert de la Ciutat Comtal i el renovador ambient cultural de París viscut el 1970, en ser becat per la Fundació Castellblanch,…

De família menestral, estudià a l’acadèmia de Sant Carles, on a quinze anys guanyà el primer premi de la primera classe de pintura L’any 1789 fou pensionat per l’Acadèmia per anar a Madrid a estudiar a l’acadèmia de San Fernando Allà tingué com a principal mestre el valencià Marià Salvador Maella, professor influent, que li transmeté l’estil de Mengs Tornà a València el 1794, i, amb la seva precocitat habitual, fou nomenat successivament acadèmic de mèrit, tinent de director i director de pintura de l’Acadèmia de Sant Carles 1801 L’any següent fou nomenat —a títol nominal— pintor de cambra,…

S'inicià a Perpinyà i passà a París 1881, on es formà, a l’École des Beaux-Arts, com a pintor 1885-86, amb Cabanel, Gérôme i Jean-Paul Laurens Amic de Vuillard, Maurice Denis, Ranson, Bonnard i KXRoussel, formà part del grup dels Nabís obres seves d’aquest període, influït per l’Art Nouveau, Puvis de Chavannes, Cézanne i, sobretot Gauguin, són Les bugaderes 1893 Lausana, coll Josefowitz i La dona de l’ombrella 1896 París, Musée National d’Art Moderne Seguint l’esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí, a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints amb plantes…

Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intentà de donar-li un esdevenidor i el matriculà a l’Escola Normal de València, la seva vida representa un esforç de voluntat admirable per aconseguir les seves pròpies metes i fer-se a ell mateix Assistí a l’Escola de Menestrals 1877 i fou deixeble de l’escultor Capuz El 1879 es matriculà a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles i compaginà els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle Anà a Madrid 1882 i copià, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera Obtingué de la diputació de València la pensió per anar a Roma 1884, amb…