Resultats de la cerca

Pintà moltes escenes del port de Barcelona i de les platges de Llançà, Cadaqués i el Port de la Selva Impressionista, realitzà la seva obra amb senzillesa i pulcritud d’ofici Fou membre de l’agrupació Nou Ambient, i féu nombroses exposicions particulars a Barcelona Figurà a les Exposicions de Primavera i a moltes exposicions collectives Com a dibuixant realitzà diferents exlibris

Fou catedràtic de l’Escuela Superior de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i de l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà el retrat realista, amb mestria i bon ofici Dues noies, Autoretrat Museu de València Com a paisatgista, optà pels temes exòtics i pintorescs, d’un academicisme que suggereix Vicent López, tenyit per l’influx de Van Dyck Dones de Bretanya, Holandeses a la platja Museu de València

Aprengué l’ofici de la forja i de l’orfebreria al taller del seu pare i freqüentà l’Escola de Belles Arts i el taller de Rossend Nobas Dirigí l’estudi de decoració del moblista Francesc Vidal, on fou mestre de Gaspar Homar i de Lluïsa Vidal El 1900 anà a París amb el seu germà, i, malalt, tornà a Barcelona el 1906 i exposà a la Sala Parés Deixà una gran quantitat de dibuixos amb escenes de camp i de ciutat, personatges i autoretrats, d’una gran espontaneïtat, parallel personal a l’art dels nabís

Obtingué la llicència per a exercir l’ofici el 1744 i al cap de deu anys ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona Les obres d’aquesta etapa que hom li documenta revelen que conreava la pintura religiosa i decorativa, camps en els quals intensificà la seva activitat Del 1771 al 1774 residí a Saragossa i, després, a Madrid, on féu obres per a la cort Posteriorment es documenta la seva presència a Buenos Aires, on passà els darrers anys de la seva vida i on, probablement, havia estat abans L’any 1801 hi fundà una escola de dibuix

De molt jove, aprengué l’ofici de tipògraf a la impremta que el seu pare tenia al carrer dels Tres Llits de Barcelona L’any 1957 inicià classes de dibuix i pintura amb el pintor Jesús Gallego i Marquina i més tard estudià al Conservatori de les Arts del Llibre, al mateix temps que es matriculava a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on conegué els amics que esdevindran els seus companys d’ofici al llarg de la seva vida L’any 1961, amb el pintor i gravador mexicà Juan José Torralba, creà l’editorial Chapultepec, on editaren carpetes de gravats…

Iniciat a l’acadèmia d’Evarist Muñoz Es dedicà preferentment a la pintura de flors i natures mortes, però conreà el tema religiós Acadèmic de mèrit de Sant Carles, exercí els càrrecs de taxador de pintures de la ciutat de València i revisor de pintures del Sant Ofici La seva obra es distingeix per la sobrietat de composició i la justesa de qualitats Sobresurten la Pietat de l’església dels Sants Joans de València, la Mare de Déu amb el nen de l’església d’Alaquàs, el retaule de la Soledat, de l’església de Sant Agustí de València, i Paisatge del Telèmac , al Museu de Belles Arts…

Hom el creu deixeble de Blas del Prado Actiu a Toledo fins l’any 1603 Ingressà a la cartoixa, no se sap si a la d’El Paular o a la de Granada, però és cert que treballà en ambdues Hom creu que des de l’any 1620 residí a Granada, on pintà una sèrie de quadres de la Història de Sant Bru i una altra sèrie de religiosos Hom pot parlar de dos moments el primer com a pintor de natures mortes, on el seu art assolí el més alt grau inserint-se al corrent naturalista, i el segon de temàtica religiosa, on l’ofici predominà per damunt de la inspiració creativa Hom destaca la Natura Morta…

Els murals foren passats a tela el 1873, exposats a l’Exposition Universelle de París del 1878 i oferts al Museo del Prado de Madrid —on es conserven— el 1881 És el conjunt més espectacular i original de Goya Les Parques, Duel a cops de garrot, Homes llegint, Dos joves burlant-se d’un home, Passeig del Sant Ofici, Asmodea, El gos, La Leocàdia —única obra que traspua serenitat retrat de Leocadia Weiss, la seva suposada amant—, El gran boc, Saturn, Judit i Holofernes, El romiatge de Sant Isidre, Dos vells i Dos vells menjant El seu estil, en plena maduresa, s’hi manifesta amb…

Estudià a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i fou pensionat a Madrid i a Florència Anà a París, i després a Dijon, on féu una llarga estada, període en el qual donà el màxim rendiment al seu ofici influït per la tècnica del seu mestre Rafael Morghen, tractà l’aiguafort i preferentment el burí a la planxa d’acer, amb la qual reproduïa retrats i pintures religioses Dedicà una Mater Christi , de Mignard, a la Junta de Comerç el 1802, i sobre un disseny d’Antoni Rodríguez gravà l' Heroisme de la ciutat de Barcelona el 9 d’abril de 1809 Els darrers anys fou sotsdirector de dibuix…

Es guanyà la vida com a manyà, ofici que abandonà al començament de la dècada de 1970 per dedicar-se exclusivament a la pintura Autodidacte, començà a exposar els seus dibuixos els anys cinquanta en galeries de Terrassa, la seva ciutat d’adopció, i també en altres localitats catalanes La seva primera exposició el 1973 a la Galeria Adrià de Barcelona causà un considerable impacte i li obrí la porta als circuits de les grans galeries europees Durant molts anys estigué vinculat a la galeria Buchholz de Berlín Les seves pintures i dibuixos, de caràcter oníric i amb una forta tendència al grotesc…