Resultats de la cerca

Veritable humanista, fou introductor del Renaixement italià a Flandes Sojornà a Roma 1537-39, i fundà després un taller on es formaren els artistes manieristes flamencs Com a arquitecte féu el pòrtic nord de l’abadia de Saint-Jacques 1558 Com a pintor es destaca la sèrie de setze plafons, avui dispersos per diferents museus, sobre la vida de Dionís Areopagita per a l’església de Lieja dedicada a aquest sant

Collaborador de Polignot, participà en la decoració del temple dels Dioscurs i del de Teseu També pintà el pòrtic de l’àgora d’Atenes i hi representà el combat de les amazones i Teseu i la batalla de Marató, obres que no han estat conservades, com la resta de la seva producció Sembla que el seu estil era molt afí al de Polignot, tant en la composició com en l’ús dels quatre colors fonamentals Resta, encara, una base de l’estàtua de bronze de Càllies signada amb el seu nom, la qual cosa fa suposar que també exercí l’escultura

Fill d’Aglaofont el Vell, n'aprengué, juntament amb el seu germà Aristofont, la pintura A través de la descripció minuciosa de la seva obra, feta per Pausànies i d’altres, hom sap que efectuà, a Atenes, nombrosos treballs de decoració mural al temple dels Dioscurs, al Tesèon, al Pòrtic i a la Pinacoteca dels Propileus de l’Acròpolis i, a Delfos, representà la Caiguda de Troia i la Nékyia o Davallada als Inferns No se n'ha conservat res Sembla que emprà només la quadricromia i que fou el primer que pintà els vestits femenins transparents Plini Influí notablement en la ceràmica…

Es formà principalment amb Andrea del Sarto i fou collaborador seu en la decoració del pòrtic de l’església de l’Annunziata a Florència, i de la Villa Medicea del Poggio a Caiano 1520-21 Aviat, però, se separà de la línia classicista del mestre, atret pels gravats d’ADürer, primer 1522-25, frescs de la Passió, cartoixa de Galuzzo, Florència, i després influït per Miquel Àngel 1546-56, frescs del presbiteri de l’església de San Lorenzo, Florència, avui destruïts Conreà, en un to elegant, característic de l’escola manierista florentina, les formes sinuoses, quasi immaterials,…

Es formà com a pintor a Itàlia amb Pietro da Cortona Començà la seva tasca d’escultor amb els Atlants del pòrtic de l’ajuntament de Toló 1656-57 Protegit per Fouquet, féu per encàrrec seu un Hèracles gal en repòs 1661, Musée du Louvre i, a la caiguda d’aquell, s’establí a Gènova, on treballà per a les esglésies de la ciutat De retorn a Toló 1667, decorà els mascarons de proa de les naus reials Esculpí per al parc de Versalles el Miló de Crotona 1682 i Perseu alliberant Andròmeda 1684, ambdós avui al Musée du Louvre Les seves dues darreres obres, els baixos relleus Alexandre i…

Protegit pels papes Urbà VIII i Alexandre VII, dugué a terme una gran tasca artística a Roma, en ple fervor de l’art tipificat per la Contrareforma Destacat escultor, en les seves dues primeres obres, David 1619 i el grup Apollo i Dafne 1621-22, hi ha tots els elements que caracteritzen l’art barroc moviment molt accentuat i textura pictòrica En l’esmentat grup, per exemple, ultra la sensació d’un moviment en diagonal, assenyalat per la línia sinuosa de les extremitats de les figures, el gra de la pell de l’home i el de la dona són presentats amb textures diferents Les mateixes…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…