Resultats de la cerca

Bon dibuixant, les seves figures tenen una perfecció formal molt notable És autor de la copa del Louvre amb Eos alada portant el cadàver de Mèmnon

Format a Llotja amb José Ruiz Blasco i Antoni Caba Fou pensionat per l’Acadèmia de Sant Jordi el 1908 Participà en nombroses exposicions collectives, i en feu diverses d’individuals a Barcelona Conreà el nu i el retrat, dins un academicisme d’una sòbria perfecció

Sota l’influx preponderant de l’escola florentina i de Piero della Francesca, l’estil d’aquests pintors es caracteritzà per l’afecció als temes religiosos, per l’estructura racional i simètrica de la composició, presidida quasi sempre per un paisatge serè i harmoniós, i per l’extraordinària perfecció del dibuix Entre altres representants, cal citar també GBoccati, BBonfigli, BCaporali i Fdi Lorenzo

Fou deixeble de FHerlin a la seva ciutat nadiua L’any 1482 s’establí a Ulm, on treballà un quant temps juntament amb l’escultor Syrlin el Jove i el pintor Bernhard Strigel De la seva obra destaca la producció de retaules Retaule d’Eschach, Staats Galerie, Stuttgart Retaule del monestir de Blaubeuren , executats amb una gran perfecció i una gran rigidesa, però de formes estereotipades

Deixeble d’Albani, la seva obra denota una clara influència de l’escola dels Carracci, bé que evolucionà gradualment vers la fórmula rafaelesca, sobretot pel que fa a la perfecció del dibuix Malgrat la seva filiació barroca, manifesta una inclinació vers les formes amanerades i simples, pròpies del classicisme patètic De la seva producció cal esmentar els quadres d’altar i els frescs La Divina Saviesa ~1629-33, Palazzo Barberini, Roma

Es formà a Llotja amb JMongrell Anà pensionat a Itàlia el 1927 Es presentà individualment el 1930 a Barcelona Conreà, sobretot, la figura i el retrat, dins un realisme acadèmic caracteritzat per un aire estàtic també féu muralisme El 1943 guanyà, amb Nu , la primera medalla a l’Exposición Nacional de Madrid Fou director de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1945-48, on exercí de professor fins a la seva jubilació La seva muller, Teresa Condeminas i Soler Barcelona 1905, també pintora, es formà a Llotja, i ha sobresortit en el nu femení, d’una gran perfecció formal i basat en el…

De formació autodidàctica, treballà com a decorador Al servei de la República, durant la guerra civil entrà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat En acabar el conflicte, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Veneçuela i s’establí a la capital d’aquest país, on muntà una agència de publicitat i ha estat collaborador ben actiu del Centre Català de Caracas Afeccionat a escriure, publicà la novella Pla als 5 Barcelona, 1970, L’aigua del riu Guaire no és bona per a beure Barcelona, 1973, conjunt d’històries d’expatriats, i la comèdia d’humor Mimí i la perfecció…

Es formà en l’ambient de l’escola úmbria i al taller de Verrocchio a Florència amb S Botticelli i Leonardo da Vinci De Piero della Francesca havia après la claredat de composició i la concepció monumental dels espais arquitectònics mitjançant l’aplicació rigorosa dels mètodes de la perspectiva taules de la Vida de Sant Bernadí 1473, Galleria Nazionale, Perusa El 1481 pintà al fresc El lliurament de les claus a sant Pere Capella Sixtina, Vaticà, d’estructura racional i simètrica i dibuix d’extraordinària perfecció, característiques definitòries del seu estil, complementat quasi sempre amb la…

G Vasari parla de tres moments estilístics en l’obra de Giorgione un autodidactisme de joventut, un aprenentatge amb G Bellini i una admiració darrera per Leonardo Del seu curt catàleg sobresurten obres com la Mare de Déu de Castelfranco 1504, on s’aparta decididament de les composicions dels seus antecessors venecians en donar una gran importància al paisatge Assolí un grau més gran de perfecció dins el paisatge d’atmosfera en La tempesta Galleria dell’Accademia, Venècia i en el Concert campestre Musée du Louvre, una de les obres mestres per a estudiar l’aspecte, el color i el…

Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença,…