Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
pla vertical
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Superfície vertical, i usualment plana, interposada entre l’ull, o centre de projecció o de vista, i la figura o figures que hom vol representar o que són representades i que reben d’ella llur projecció.
Correspon a la superfície real del dibuix, quadre, relleu o fotografia
pla geomètric
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Superfície plana de referència que hom imagina paral·lela al pla horitzontal i que correspon al sòl o paviment on són o es posen els peus de la figura o figures que hom vol representar o que són representades i el qui ha de mirar-les.
De la seva intersecció amb el pla vertical resulta la línia de terra o recta fonamental
pla horitzontal
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Superfície plana horitzontal que passa per la vista de l’espectador i talla perpendicularment el pla vertical i alhora determina una recta, anomenada línia de l’horitzó, que conté els anomenats punt principal i punt o punts de fuga
.
pla
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cadascuna de les superfícies imaginàries d’un dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc, determinades per la distància que mantenen respecte a la superfície real del dibuix, quadre, relleu, fotografia, etc (també anomenada pla vertical o de projecció), i en les quals hom situa les diverses figures que integren el conjunt.
En aquest sentit hom parla de primer pla el pla més pròxim a l’espectador, segon pla o tercer pla , etc els plans immediatament i successivament posteriors, i darrer pla el pla més llunyà, equivalent a la línia de fons aquestes expressions són emprades també, molt sovint, en sentit figurat com, per exemple, a la frase ocupar el primer pla de l’actualitat Hom en diu també terme
pla
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuix que representa la projecció ortogonal d’un objecte, d’una peça, d’una màquina, d’una casa, etc, o d’un dels seus talls o seccions.
Josep Pla-Narbona
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Dibuixant, gravador, pintor i escultor, de nom complet Josep Pla-Narbona i San Antonio.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD 1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’Estat espanyol…
pla fitat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pla en el qual són indicades les dimensions de les parts que hi són representades.
Francesc Fornells i Pla
Pintura , oli sobre tela de Francesc Fornells i Pla
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Arts decoratives
Pintor, gravador, muralista i vitraller.
Signava les seves obres com a Fornells-Pla Format a París 1945 i Florència 1947, anà també, becat, als EUA el 1969 Fou un dels fundadors dels Salons d’Octubre Exposà per primera vegada individualment el 1949, i el 1967 presentà al Tinell de Barcelona una gran mostra de tota la seva obra Pintà nombrosos murals per a Montserrat 1958-59 i també vitralls 1962, gènere, aquest últim, en què assolí un gran prestigi internacional, i entre els quals destaquen els vitralls emplomats per al Collegi de Metges de Barcelona 1968, per a la capella dels dominics a Nova York 1969 i per a una residència…
Francesc Pla i Vila
Pintura
Teatre
Pintor escenògraf.
Féu la decoració mural de diverses sales per al Cafè del Comerç i de cases senyorials de Barcelona En 1870-73 sembla que s’associà amb Francesc Soler i Rovirosa i que llogaren ambdós l’estudi escenogràfic del Teatre Circ Barcelonès, que després seria de Salvador Alarma
Albert Pla i Rubió
Pintura
Pintor.
Guanyà primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Madrid del 1895 i del 1901 amb A la guerra i Pobres mares Des del 1903 fou professor titular de dibuix artístic a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Després d’una etapa anecdotista, se centrà en un naturalisme que molt sovint imita Sorolla