Resultats de la cerca

Fou professor de dibuix i pintura Dirigí El Barcelonés 1890 i publicà drames en castellà, sarsueles en català Les arts , De balcó a balcó , Lo ball de la Candelera , entre d’altres, algunes peces còmiques i el llibre Fàbules morals 1904 Fou regidor 1894 i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona

Fou regidor perpetu de València Era un expert en moneda i publicà 1689 un Parecer sobre l’admissió al Regne de València de la moneda castellana reformada el 1686 i amb un valor fixat El 1704 publicà un Árbol genealógico y cronológico de la sucesión de la monarquía hasta Felipe V Durant la guerra de Successió es mostrà filipista el 1706 fou desinsaculat per les autoritats fidels al rei arxiduc Carles III

Deixeble de Couture a París De jove collaborà en revistes espanyoles i europees com a corresponsal de guerra Fou professor de dibuix a Girona, president de l’Associació per al Foment de les Belles Arts i fundador i director de l’Ateneu Gironí Fou també regidor de l’ajuntament i cònsol de França 1885-97 Les seves obres Plaça de Sant Marc de Venècia , Novici caputxí en estudi i Tipus del país són al Museu Provincial de Girona

Paisatgista, es presentà a les exposicions de belles arts de Barcelona dels anys 1910, 1911 i 1920 Milità al Partit Republicà Català i estigué personalment molt vinculat amb Lluís Companys Fou delegat del comissari del govern per a la liquidació de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 Participà en les tasques preparatòries de la Conferència d’Esquerres Catalanes i el 12 d’abril de 1931 fou elegit regidor i tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, càrrec des del qual tingué una actuació molt destacada en la Junta de Museus

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià de Palma, a París i a Londres, on estigué exiliat Fou regidor republicà el 1868 Decorà la sala de ball del Cercle Mallorquí i, com a pintor d’escenes històriques, executà la d’Alfons el Magnànim rebent els consellers 1884, al paranimf de la Universitat de Barcelona, i altres sobre temes de la història de Mallorca És autor del retrat desaparegut de Miquel Quetglas i del de Ramon Llull que presideix la biblioteca municipal de Ciutat de Mallorca, en el qual la gran sobrietat de color i línia contrasta amb la vibració i cromatisme…

Deixeble de Soler i Rovirosa i de Fèlix Urgellès Alumne de Llotja, fou pensionat el 1901 Concorregué amb pintures i teatrins a exposicions oficials catalanes El 1914 s’establí a Santiago de Cuba, on ja vivien els seus germans Isidre i Sebastià Decorà el Centre Català de l’Havana i els establiments de les cases comercials Vidal Hnos i Cauto y Cía També restaurà la pintura de l’església de la Santíssima Trinitat i, a l’Havana, exposà la seva obra i pronuncià diverses conferències sobre art El 1920 tornà a Barcelona hi féu decoracions i també a Nova York, on es traslladà un temps Professor…

Treballà a Ratisbona, d’on fou regidor i arquitecte municipal És considerat el cap de l' escola del Danubi En diverses obres donà predomini al paisatge sobre la figura humana tant l’individu Sant Jordi al bosc, 1510, Munic com la massa Batalla d’Alexandre o d’Issus , 1529, Munic són elements empetitits per la magnificència de la natura, que és descrita minuciosament La importància que l’artista concedeix a la natura el portà a fer el que possiblement és la primera pintura on el paisatge és el tema únic Vista del Danubi, 1520, Munic Sovint també emmarcà les figures dins…

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina, estudià també a Roma, on pintà olis com Zitto, Silenzio, Che passa la ronda 1869, Museu d’Art Modern de Barcelona Illustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus , i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet publicà també moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa La seva gran capacitat per a captar del natural la utilitzà com a cronista gràfic de guerra a les lluites carlines 1872-76 Durant la guerra russoturca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com a…

Es llicencià en dret a València 1833 Amic de Pasqual Pérez i Rodríguez i de Vicent Boix, contribuí amb ells a la introducció del Romanticisme i a l’inici de la Renaixença al País Valencià De la seva etapa romàntica cal recordar alguns drames Dion triunfante en Siracusa i Los Reyes de Esparta 1830, Don Álvaro de Luna, condestable de Castilla 1838, diversos sainets costumistes, un volum de poesies castellanes 1840, i els articles crítics i polèmics del Diario Mercantil Ocupà càrrecs polítics liberals a Xèrica i a Llucena durant la primera guerra Carlina, en la qual combaté com a comandant de…