Resultats de la cerca

Reformador del teatre i influït per JSłowacki, tractà diversos temes, en els quals el símbol poètic i dramàtic assumeix un paper primordial, com en els seus drames històrics Bolesław Śmiały , ‘Bolesław l’ardit’, 1900, de l’antiguitat Akropolis , 1904, morals Sędziowie , ‘Els jutges’, 1907 Klątwa , ‘L’anatema’, 1899 i sobre l’alliberament nacional, potser el grup més important Wesele , ‘Les noces’, 1901 Warszawianka , ‘La Varsoviana’, 1898 Noc listopadowa , ‘Una nit de novembre’, 1904 Wyzwolenie , ‘L’alliberament’, 1903 El seu teatre representà una síntesi entre el classicisme…

Fou influït per Cézanne i, més tard, passà per una etapa cubista Saint-Séverin 1909, collecció Mayer de Zuric, tres versions de la torre Eiffel Kunsthalle de Basilea, Guggenheim Museum de Nova York i collecció particular alemanya Creà una pintura en funció de la llum i del moviment del color pur, que fou la primera manifestació de pintura abstracta a França Finestres 1912, Homenatge a Louis Blériot 1914, Musée de Grenoble La seva pintura fou considerada per Apollinaire com a símbol de l’ orfisme Després d’un període figuratiu 1915-30, en què visqué a Espanya i a Portugal 1914-21…

Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles El 1950 guanyà una medalla d’or a l’Exposició d’Art Universitari de València Fou membre de diversos grups d’avantguarda durant el franquisme, com ara Els Set 1949, el  Grup Parpalló  1956 i Hondo 1960 El 1957 anà a França, als Països Baixos i a Bèlgica Exposà nombroses vegades des del 1956, especialment a Madrid Després d’una etapa informalista, abordà un neofigurativisme exposició del grup Hondo, a Madrid, el 1961 en què compaginava l’interès per la denúncia social, propi de l’època, amb un evident desig d’assolir una bellesa plàstica La seva…

Vida i obra Fill d’ Avellí Artís i Balaguer  i germà de l’arquitecte i escenògraf  Arcadi Artís-Gener  Fou escenògraf al taller Batlle i Amigó i estudià Belles Arts a Llotja Al final de la dècada del 1920 protagonitzà el curt amateur  Gestation d’un poème , dels germans Sarsanedas del FAD Durant la República fou redactor de L’Opinió , La Rambla i La Publicitat popularitzà el pseudònim de Tísner en dibuixos i caricatures al Be Negre , L’Esquella de la Torratxa , que dirigí conjuntament amb Pere Calders, i La Campana de Gràcia  i La Publicitat , on illustrà els contes infantils que hi publicà…

Nasqué al passatge del Crèdit, tocant al carrer de Ferran, en un barri on els oficis antics i les botigues vuitcentistes creen un escenari molt propi del gust per les coses populars i la saviesa artesana Els seus avantpassats eren artesans, però els seus pares l’obligaren a estudiar comerç i a treballar en una adrogueria Amb tot, assistí també a Llotja, on fou deixeble de Pascó i d’Urgell El 1911, una llarga temporada passada a la casa familiar de Mont-roig del Camp, per refer-se d’una malaltia, orientà definitivament la seva vocació Aquell món, aspre i viril, el dels seus avantpassats…

Vida i obra Fill de mare uruguaiana i pare natural de Mataró, es traslladà a aquesta ciutat amb la seva família quan tenia disset anys Hi estudià a l’Escola d’Arts i Oficis i amb el mestre Josep Vinardell El 1892 s’establí a Barcelona, on estudià art a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona Llotja, i conegué els artistes J Mir, Isidre Nonell, R Canals i J Sunyer El 1893 ingressà i freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué Josep Pijoan, Lluís de Zulueta i Eduard Marquina Començà a treballar en la illustració de llibres, i participà com a cartellista en la Tercera Exposició de…