Resultats de la cerca

Fill de Ricard Opisso i nebot de Joan Cardona , aquest li donà les primeres lliçons de pintura Començà a exposar el 1921 i figurà al grup d’artistes catalans patrocinats per Joan Merli Realitzà nombroses exposicions fins el 1956 i després de deu anys de silenci tornà a exposar amb irregularitat des del 1967 Intentà l’abstracció Com a dibuixant dominava el retrat i guanyà el premi Ynglada-Guillot 1959

Les seves primeres obres, Μ`ην ομιλεῖτε ε`ις τον οδηγόν‘No parleu amb el conductor’, 1938 i Τ`α κλειδοκýμβαλα τῆς σιωπῆς ‘Els clavicèmbals del silenci’, 1939, testimoniaren un desig de revolta contra la burgesia benpensant En temps de l’ocupació alemanya, el seu poema Μπολιβάρ ‘Bolívar’, 1944 representà un càntic a la llibertat, que associava les gestes de l’heroi sud-americà amb les d’Odisseus Andrutsos, heroi de la revolució grega del 1821

Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…

Filla de Joan Llimona i Bruguera Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts Conreà la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista, i destacaren sobretot les seves visions de Barcelona Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l’Art Actual Exercí també com a illustradora i exposà individualment i en diferents collectius, i obtingué diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi 2000 i la Medalla d’Or de Barcelona 2006 Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid, i d’altres Publicà Las brujas 1995 i El crit del…

Filla de Josep Gudiol i Ricart , formada en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família Des del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper La temàtica i l’atmosfera de les seves obres evidencien un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i escenes de maternitat Surrealista en els temes i picassiana en les solucions, la seva pintura és d’interioritat i tristesa, i el silenci hi és sempre palès Exposà a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA…

Després d’unes primeres exposicions collectives, el 1968 guanyà el Premi Especial de la Direcció General de Belles Arts dins del Premi Internacional de Tossa El 1970 feu les primeres exposicions individuals a Tossa i a Girona i, els anys següents, exposà també a Barcelona i a Madrid Quatre anys després guanyà el primer premi i la Medalla d’Or de la Diputació de Girona Després d’una estada al centre Les Fusains de París 1977-79, s’inicià en l’escultura en marbre a Carrara Itàlia, i el 1977 inicià el tema Corcs , que tindria una gran importància en la seva trajectòria L’any 1983 feu la primera…

Orientada des de jove a l’estudi de les antigues tradicions hermètiques, l’alquímia i la filosofia perenne, cultiva, com a font de creació, la pràctica del dibuix automàtic i la paraula canalitzada La relació amb la natura, la música, la dansa i les classes de pintura de Núria Llimona foren el paisatge de la seva infantesa Formà part de la primera promoció a l’escola Elisava Barcelona en estudis de disseny especialitat grafisme, 1961-64, completà la seva formació a l’escola Eina, on també collaborà en les classes d’Albert Ràfols i Casamada i on feu puntualment de professora Considerada una…

Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…