Resultats de la cerca

El 1315 pintà el cèlebre fresc de la Majestat, per al Palazzo Pubblico de Siena, la seva primera obra coneguda, on, influït per Duccio di Buoninsegna, desenvolupa el tema, però en un estil aristocràtic i elegant, inspirat en el gòtic francès El 1317 fou cridat a Nàpols, on pintà Robert d’Anjou coronat per sant Lluís de Tolosa Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols Anà a Pisa 1319, on féu el Políptic de santa Caterina Museo Nazionale di San Matteo, Pisa, i a Orvieto 1320, i el 1324 tornà a Siena Al Palazzo Pubblico féu un altre fresc, Guidoriccio da Fogliano, capità victoriós senès…

Representant de l’escola trescentista sienesa, fou cap d’un taller relacionat directament amb la personalitat de Duccio, collaborador seu en algunes obres Políptic , Pinacoteca de Siena El seu estil mostra una elegància i una manera que fan pensar també en influxos d’Ugolino di Nerio i de Simone Martini

Treballà en la decoració de la sala del consell, al palau públic de San Gimignano, on executà, principalment, una còpia de la Maestà de Simone Martini seguidor de l’estil d’aquest, pintà les figures de sants en els laterals de la seva cèlebre Anunciació de la Galleria degli Uffizi, a Florència

Documentat des del 1321, hom en desconeix la formació És autor del Tríptic de Sant Domènec Museo Nazionale, Pisa i de la taula del Triomf de Sant Tomàs d’Aquino ~1345 església de Santa Caterina, Pisa, que mostren un estil anàleg al dels pintors sienesos, en particular Simone Martini Li han estat atribuïts, sense fonament, els frescs del Triomf de la Mort Camposanto, Pisa, considerats avui obra d’un artista bolonyès, probablement Vitale da Bologna

Format en l’estil d’influència bizantina —anomenat maniera greca —, dins l’òrbita de Cimabue , tanmateix les seves obres de maduresa suposen, en primer lloc, l’intent de trencament amb els models bizantins i el pas cap a un art més realista —intent que culminà amb els Lorenzetti, a l’escola senesa, i amb Giotto, a la florentina—, per la qual cosa pot ésser considerat un precedent del Renaixement i, en segon lloc, la influència que la seva producció tingué a Europa en la formació de l’estil anomenat italogòtic , en una de les seves dues versions, i que, juntament amb Simone…

En 1584-88 estigué al taller del manierista Simone Peterzano, a Milà, contra l’estètica del qual aviat reaccionà Es traslladà a Roma, on treballà inicialment amb Il Cavalier d’Arpino 1592-93 El 1606, acusat d’homicidi, fugí a Nàpols, i després a Malta 1607, on fou rebut dins l’orde de Sant Joan empresonat el 1608 per ofenses a un cavaller de l’orde, aconseguí de fugir a Sícilia i, d’allà, a Messina 1609 Tornà a Nàpols, on fou malferit per sicaris maltesos Amnistiat per Roma, embarcà cap a Port'Ercole, on fou detingut per error i on, ja alliberat, morí d’un accés de febre Els crítics del sis-…