Resultats de la cerca

Autor de grans murals, típicament modernistes, amb nimfes, llacs i boires a l’Opéra-Comique de París, 1898 Fou mestre de Joan Brull, sobre el qual influí considerablement Cal destacar-ne també els retrats femenins

Pare del paisatgisme nord-americà Després d’un viatge a Europa 1829-32 la seva pintura esdevingué típicament romàntica Meandre del Connecticut, 1836, Metropolitan Museum de Nova York, i es dedicà a pintar allegories moralitzadores, molt reproduïdes als EUA Promogué el grup pictòric Escola del riu Hudson

A París entrà en contacte amb el postimpressionisme i els fauves , i el 1909 fundà, amb Kandinsky i d’altres, la Neue Künstlervereinigung, dins l’òrbita de l’expressionisme alemany Rebé la influència del cubisme i es dedicà a pintar cares, on reflectí la realitat i el seu sentiment amb formes típicament expressionistes

La influència de Rubens —hom dubta que fos el seu mestre— es fa palesa en les seves composicions, on el color, d’una gran força cromàtica, i el moviment i la interrelació dels personatges, típicament barrocs, són els trets estilístics més importants La seva producció es divideix temàticament en produccions religioses, mitològiques i de gènere L’atenta observació dels fets populars i la plasmació plena de vitalitat i de sensualitat entronquen la seva obra dins la tradició flamenca de plasmació de la realitat del poble Hom destaca dins aquesta línia temàtica la popular composició…

Destacat representant de l’escola ferraresa, es formà amb Francesco del Cossa, continuador seu en la decoració del Saló dels Mesos Setembre , 1470, al Palazzo Schifanoia, a Ferrara, i en la realització del Políptic Griffoni , la predella del qual féu a Bolonya cap al 1473 Pinacoteca Vaticana, on executà també els retrats de Giovanni II Ventivoglio i de Ginevra Bentivoglio National Gallery, Washington i la taula de la Pietat per a San Giovanni in Monte Walker Art Gallery, Liverpool El seu estil, presidit sempre per un moviment refrenat i una malenconia de to tràgic Sant Joan Baptista , ~1480…

Net del metge de la casa reial espanyola, es formà a Madrid, a l’Academia de San Fernando, però en marxà aviat per anar a París, on fou company de Manet al taller de Couture i de Cézanne i Pissarro a l’Académie Suisse Participà al Salon del 1865 Amb estades a Puerto Rico i Madrid, visqué a París fins el 1895, que tornà definitivament a Amèrica Malgrat ésser company dels impressionistes, només coincideix estilísticament amb ells en llur primera etapa, acusant més aviat la influència de Courbet, el realisme del qual aplicaria després als temes típicament americans Té obres al Musée d’Orsay de…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València Els seus primers treballs anaven en la línia de la pintura expressionista, a través de la qual oferia la seva visió dels conflictes socials Amb Jordi Ballester el 1966 fundà l’ Equip Realitat , en el qual desenvolupà la seva obra fins que se separà de Ballester 1976 Posteriorment començà una trajectòria personal, en la qual destaquen les escultures de temes típicament urbans amb uralita i cartó cosit Explorà també les possibilitats del grafit amb característics clarobscurs tridimensionals Rebé, entre altres guardons, el…

De talent precoç, el 1831 fou deixeble d’Ingres, i a disset anys ja fou admès al Salon El 1840, a Roma, retratà Lacordaire Louvre Viatjà per Algèria 1846, i des d’aleshores conreà sovint la temàtica oriental, típicament romàntica Toilette d’Esther , 1841, Louvre Genets àrabs , 1851, Musée des Beaux-Arts, Lió Hom el considera un terme mitjà entre el seu mestre, amb el qual tanmateix no congeniava Tepidarium , 1853, Louvre, i Delacroix illustracions d' Othello , 1844 Especialment atret per la figura femenina Les dues germanes de l’artista, 1943, Louvre, n'ha deixat nus d’una…

D’ençà del 1962 residí a Catalunya El 1964 concorregué al VIII Saló de Maig Es donà a conèixer amb una pintura típicament expressionista i, sobretot, amb la representació gairebé en trompe-l’oeil , de celatges i núvols Atret pel conceptualisme, derivà vers una pintura que té com a únics motius lletres o noms emblemàtics El 1975 guanyà el gran premi de la Biennal Internacional de Barcelona En la seva producció posterior desenvolupà un expressionisme abstracte amb un pes important del color i les textures Vinculat a l’ambient artístic gironí, l’any 1982 feu una pintura de grans dimensions per…

Fill de lleidatans, de molt nen anà a residir amb la família a Barcelona, on en 1894-95 era matriculat a Llotja Es formà al costat de Josep Lluís Pellicer, i ja collaborà a L’Esquella de la Torratxa  el 1895 El 1899 exposà, amb èxit de venda, a Els Quatre Gats Collaborà a revistes de tota mena, des de la intellectual 4 Gats  a la xarona La Saeta Uns dibuixos seus allusius a Eduardo Dato, publicats a la Illustració Llevantina  1900, provocaren la suspensió de la publicació Establert el 1900 a París, aconseguí aviat una gran anomenada i publicà dibuixos a Le Rire  i L’Assiete au Beurre , que…