Resultats de la cerca

Cultiva el virtuosisme, aplicat a temàtiques de paisatge i sobretot de vistes del port de Barcelona, sovint en grans formats

Es formà amb el seu pare i a l’Escola Massana de Barcelona, ja a la postguerra Entre el 1945 i el 1948 residí a París i posteriorment realitzà la decoració mural de diverses capelles Aprofundí en aquesta especialitat i l’any 1965 en fou nomenat professor a l’Escola Massana La seva pintura es basa en un figurativisme descompost amb el qual conrea unes temàtiques convencionals També realitzà illustracions per a llibres

Fou deixeble de Philippe Uffenbach a Frankfurt Després d’una curta estada a Munic, anà a Venècia, on treballà al taller de Rottenhammer D’estil semblant al de Rubens, evolucionà vers el clarobscur d’un Caravaggio Cercà més l’aspecte formal que el contingut En són resultat les temàtiques de pastorals heroiques, on empra uns contrasts de llum complicats i fantàstics Es destaca la seva pintura La fugida a Egipte 1609, Alte Pinakothek, Munic Influí sobre Claude Lorrain

Fill d’Esteve Marc Després d’un aprenentatge al taller del seu pare, anà a Roma, on estudià amb Carlo Maratta El seu estil, aplicat a temàtiques de natures mortes, paisatges, batalles i, sobretot, figures, té força semblança amb el de Ribera Hom en destaca, dins aquesta línia, la sèrie dels Filòsofs que pintà per al palau de Nostra Senyora de Montesa Hi ha obres seves a diverses esglésies del País Valencià i al Museu Provincial de València

Es formà a Barcelona, on es llicencià en història de l’art La seva obra fou en un primer moment 1971-72 pròxima a la pintura minimal i posteriorment anà evolucionant cap a una major conceptualització a partir del 1978 introduí el dripping i una major preocupació cromàtica i gestual Durant els anys vuitanta la seva pintura esdevingué figurativa, amb predomini de les gammes fosques i organitzada en sèries temàtiques amb preeminència de la figura humana L’any 1989 participà a la IX Biennal Internacional d’Istanbul El 2000 exposà Xavier Franquesa 1990-1999 al Centre d’Art Santa…

Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1949-55 i fou deixeble de Francesc Labarta Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic 1956 S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic 1958 Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974 Aquestes són obres d’…

De formació bàsicament autodidàctica, estudià a l’Escuela de Artes y Oficios de Bilbao El 1948 feu la seva primera exposició individual a Bilbao, arran de la qual es traslladà a Madrid i ingressà al taller de Daniel Vázquez Díaz El 1956 s’installà a París, on entrà en contacte amb un grup d’artistes amb els quals fundà el collectiu Equipo 57 Regressà a Bilbao el 1961 i formà part del grup de gravadors d’Estampa Popular Membre del Partit Comunista, inicialment la seva obra s’orientà plenament cap a la crítica del franquisme La seva activitat en aquest sentit fou causa que fos empresonat en…

Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els primers…

Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…

Pintora de formació, és una artista polifacètica coneguda inicialment com a poeta i impulsora de projectes collectius socioculturals i feministes Estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Jordi de Barcelona 1959-65 i es traslladà a París, on inicialment prengué part en iniciatives culturals impulsades per collectius de lluita antifranquista a l’exili El seu estil pictòric canvià radicalment i s’enriquí en color i temàtiques arran de l’experiència del seu embaràs i en diàleg amb les tendències del nou realisme i l’art pop A mitjan dècada de 1960, amb una pintura no figurativa, creà…