Resultats de la cerca

Utilitzat des de l’antiguitat, a partir del 1860 hom l’obtingué químicament És molt apreciat en la pintura de celatges Té poder cobrent elevat, permet d’ésser barrejat amb tots els altres pigments, i és usat en totes les tècniques

Aprengué la tècnica a l’acadèmia del seu oncle R Martí i Alsina, on s’inicià en l’observació del natural El 1870 fundà a Gràcia una escola de dibuix i pintura i començà a realitzar obres d’encàrrec Aviat excellí com a retratista amb una producció abundosa de to neoclàssic impregnat de Romanticisme Autoretrat , 1872 Carolina Pons , 1876, collecció Pairó-Pons, Girona El 1878 s’establí a Sant Feliu de Guíxols, on muntà novament una escola i pintà nombrosos paisatges marins, atapeïts de personatges que expressen el to real del costumari de l’època El Moll, La Cucanya, El Recó ,…

Pot ésser de to, de color, de línia, de forma o de composició

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778

Correspon a un vermellós viu, de to fosc i matís blavós La matèria pigmentària és extreta de l’insecte anomenat quermes i produeix unes pastes pictòriques de consistència líquida, d’escàs poder cobrent i de poca solidesa a l’acció de la llum

Dedicat preferentment al paisatge, en els seus quadres, que es troben en diferents museus del món Amsterdam, París, Londres, Berlín, Brusselles, etc, copsà amb un to poètic els clars de lluna, les sortides i les postes de sol i els efectes de la llum

Començà conreant temes mitològics i històrics Ariadna abandonada Museu Fabre, Montpeller Destacà, però, amb aquells quadres que en un to sentimental i tendre capten gent pobra i adolorida, els quals constitueixen la major part de la seva obra Nens abandonats, La família desgraciada Musée du Louvre

Originari d’una família de pintors, és el més important de l’escola ortodoxa dels quatre Wang Treballà a la cort de Pequín 1691-98 Els seus paisatges, tot i que es mantenen dins el to pàllid tradicional, mostren una gran intensitat de traç i un detallisme dens

Deixeble de Rafael, participà en la decoració de les Loggie del Vaticà i féu paisatges i imitacions en grisalla de relleus clàssics Anà a Messina 1527, on pintà, entre altres, El Camí del Calvari 1543, Museo e Gallerie Nazionali di Capodimonte, Nàpols, que mostra la seva afecció al corrent manierista de to dramàtic