Resultats de la cerca

El mini natural no presenta una simetria definida En la indústria hom l’obté per escalfament de plom al voltant dels 500°C primerament es forma litargiri PbO, el qual, per posterior oxidació, es transforma en mini És insoluble en aigua i molt resistent als àcids minerals Antigament el mini fou molt emprat com a colorant per a tintes i pintures actualment hom l’utilitza en la fabricació de vidre de plom, en la preparació d’esmalts i vernissos sobretot pel seu poder cobrent i per la seva resistència a l’oxidació, com a fundent, etc

Vida i obra Va prefigurar-se com una de les grans esperances de la literatura catalana contemporània que una mort prematura va interrompre sobtadament Estudià al seminari dels claretians de Montgat i cursà tres anys de dret a la Universitat de Barcelona Es donà a conèixer amb textos de literatura per a joves amb un estil innovador i d’alta qualitat Viatge enllunat 1979, Ulls de gat mesquer 1979 i Que comenci la festa 1980, premi Josep Maria Folch i Torres de narrativa infantil, i, pòstumament, es publicaren Estimada gallina 1981, El somni ha obert una porta 1981 i Un…

Filla de Josep Gudiol i Ricart , formada en l’estudi de restauració de pintura medieval de la seva família Des del 1950 es dedicà a la pintura sobre taula i sobre paper La temàtica i l’atmosfera de les seves obres evidencien un gust per la fantasia, en què el color i les figures es fonen en un món de misteri, dominat per personatges esfilagarsats, cecs, i escenes de maternitat Surrealista en els temes i picassiana en les solucions, la seva pintura és d’interioritat i tristesa, i el silenci hi és sempre palès Exposà a Barcelona, Ripoll, Màlaga, Sevilla, Bilbao, Sud-àfrica, els EUA, l’URSS i el…

Molt jove s’inicià a la pintura En una primera etapa rebé diverses influències especialment del pintor paisatgista Josep Puigdengoles, peró, aviat, en una segona, considerà que el millor mestre era ell mateix i decidí deslliurar-se de les influències d’altri Va ser aleshores que va emprendre un llarg camí immergit en la contemplació de la natura La seva obra pictòrica es caracteritza per una expressió màgica de la realitat en una diversitat de colors i formes El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí als Estats Units, a San Antonio Texas, on es dedicà a pintar els…

Format al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques amb Ángel López-Obrero Després de pintar i dibuixar molts anys en solitari, un nombre reduït de persones s’interessà per la seva obra, sempre marcada pel misteri i la introspecció psicològica Joan Vinyals li va organitzar la primera exposició a la Galería Arte de Bilbao 1946 El 1947 exposà als Blaus de Sarrià presentat per JV Foix , el qual li aconsellà el 1946 canviar la "s" final del seu cognom per una "ç", cosa que feu a partir d'aleshores Amb Joan Brossa fundà la revista Algol —en la qual collaboraven Enric Tormo , Arnau…

Exposà des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres La seva obra, centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat Els darrers anys adoptà un caire expressionista

És considerat el millor pintor de l’escola caravaggista d’Utrecht Deixeble de Bloemaert, la influència italiana és palesa al llarg de la seva obra És present a Itàlia del 1604 al 1614, probablement en el cercle nòrdic proper a Saraceni El seu estil s’acosta al de Gentilleschi, utilitzant la llum sense estridències Les seves obres tenen una gran intensitat psicològica Hom en pot parlar com d’un pont que va de Caravaggio a Vermeer

Féu la primera exposició individual a la seva ciutat natal l’any 1968 Posteriorment, presentà la seva obra en galeries de diverses ciutats catalanes, l’Estat espanyol, Europa i Amèrica El 1992 va ser distingit amb el títol d’artista oficial dels Jocs Olímpics La seva obra pictòrica, d’acusada originalitat, conjuga al servei d’una certa tendència onírica i simbòlica una tècnica minuciosa en la qual la figuració es combina amb el collage, el grafit i altres procediments gràfics Pel que fa a l’escultura, destaca el monument a Antonio Machado, inaugurat el 2003 a Mataró

Dit el Jove per a distingir-lo del seu pare Antoni Guerra , el Vell Jacint Rigau provà en va de fer-lo anar a París Anà a Madrid 1706, cridat per Felip V —del qual havia fet el retrat en una estada a Perpinyà—, tornà aviat a Perpinyà Bon observador de la natura, les seves obres revelen una bella ingenuïtat i molta frescor Excellí com a retratista És autor d’un Sant Elm Museu de Perpinyà i d’altres obres religioses a la catedral i a les esglésies de la Real i de Sant Mateu de Perpinyà, i a les d’Espirà de Conflent i de Catllà

Es formà a Barcelona i al Círculo Artístico de Madrid Viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica Es presentà a l’Exposició General de Belles Arts de Barcelona del 1894, on va exposar un paisatge A més de Barcelona, feu diverses exposicions arreu, entre les quals cal destacar les de Califòrnia, Mèxic, Budapest i l’Havana Guanyà la medalla d’or a Filadèlfia EUA, 1907 i a Budapest, on també rebé diploma d’honor En l’àmbit de la vida catalana, fou conseller de cultura 1925 del Centre Català de l’Havana i president d’aquesta entitat 1930-33 Dedicat a la decoració, el 1909 restaurà…