Resultats de la cerca

Es formà a Verona amb un pintor local, G Caroto, i rebé aviat l’influx de Ticià i del corrent manierista romà, particularment de G Romano Jesús entre els doctors , 1548, Museo del Prado, Madrid Temptació de sant Antoni , 1552, museu de Caen El 1553 s’establí a Venècia, on desenvolupà preferentment la seva activitat Coronació de la Mare de Déu , 1555 església de San Sebastiano, Venècia Juntament amb Il Tintoretto, es convertí en el principal decorador del Palazzo Ducale teles a les sales del Consiglio dei Dieci i dei Tre Capi i a la llibreria Marziana Després d’una breu estada a…

Fou deixeble de Johann Donauer Del 1589 al 1606 residí a Itàlia Captà principalment la pintura del Veronese i el color de l’escola veneciana, bé que les seves obres, en particular les escenes mitològiques, denoten una gran influència manierista

Deixeble d’Il Veronese i influït per Il Parmigianino, treballà preferentment a Venècia, on pintà quadres de tema religiós i de costums, de to idíllic i d’una notable riquesa de color, que foren molt estimats en els ambients cultes venecians Arcàngel Gabriel San Pietro, Belluno, Sant Joan Baptista Musée du Louvre, París

Es formà a Düsseldorf, Munic i París Descobrí Il Veronese a Venècia, i des del 1855 gairebé sempre residí a Roma, on assimilà la tradició clàssica, i a Viena 1873-79 Pintà retrats, sota la influència de la pintura italiana del s XVI, i grans composicions mitològiques Malgrat ésser molt representatiu de la mentalitat del Romanticisme tardà, la seva obra fou, ja en vida, objecte de grans controvèrsies

Dins el corrent decorativista, la seva obra parteix de la còpia d’Il Veronese i serví de transició a la pintura del settecento venecià i en particular a la de GRTiepolo Grandiositat, escenografia compositiva i cromatisme molt viu són les seves característiques més remarcables D’una gran reputació en el seu temps, treballà a Venècia, Florència, Roma, Viena, Londres i París, entre altres ciutats Fou nomenat acadèmic a França La crítica artística moderna veu en ell més un artista hàbil que creatiu

Començà treballant a Valladolid en cercles cortesans El 1603 rebé els ordes majors, i es traslladà a Olivares El 1614 passà a ser capellà de la cort Tornà a Olivares com a canonge de la collegiata el 1624 Fou un gran colorista de gust venecià Moltes de les seves obres es troben a Sevilla pintures del Retaule de l’església dels Jesuïtes, que recorden il Veronese, Santiago Matamoros de la catedral, Martiri de sant Andreu Museo de Santa Cruz i Trànsit de sant Isidor església de San Isidoro

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular

És autor de pintura religiosa i retratista Travessà una etapa manierista, en la qual establí relació amb El Greco Fou influït per la pintura flamenca i per Ticià, per Tintoretto i pel Veronese Bé que de temàtica religiosa, les seves obres constitueixen veritables escenes campestres i casolanes Centrà el seu interès, més que en el tema de l’obra, en els components de l’acció i en allò de més quotidià i no transcendent que hi figura La seva pintura canvià i eixamplà la temàtica pictòrica de l’època, i constitueix una fita de l’evolució del realisme en la pintura Tècnicament superà el fals…

Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu…

Nascut al si d’una família ben situada, hom el creu versemblantment fill natural de Talleyrand Alumne de Pierre Guérin a l’École des Beaux-Arts, fou company de Géricault, El rai de la “Medusa” 1818-19 del qual el portà a pintar en un estil similar la Barca de Dant Musée du Louvre, obra presentada al Salon del 1822 i lloada pel futur president Thiers, aleshores crític d’art Compartí l’obrador amb el pintor anglès Thales Fielding, que li féu conèixer l’art del seu país pintava aleshores l’extraordinària figura Noia òrfena al cementiri i la Matança de Quios 1824, Musée du Louvre l’impacte d’…