Resultats de la cerca

Malgrat haver estat deixeble de Jacques-Louis David, la seva estètica es troba més prop del preromanticisme del baró Gros En la seva obra destaquen els quadres històrics, entre ells El hambre en Madrid 1818 del Museo Municipal de Madrid

Anà a Itàlia, on rebé influències del Renaixement primitiu, especialment de la perspectiva de LBAlberti, i on pintà el retrat del papa Eugeni IV El 1448 tornà a Tours, i des del 1450 treballà per als reis Carles VII i Lluís XI i llurs corts La seva producció pot ésser dividida en dos grups l’obra pictòrica sobre taula i la d’illuminació de manuscrits en ambdues excellí En pintura sobre taula té el retrat de Carles VII Musée du Louvre, que hom no sap si situar en l’etapa anterior del viatge a Itàlia o en la posterior Pintà per a Étienne Chevalier el Díptic de Melun ~1450, el plafó dret del…

Deixeble de l’escola de Sant Carles de Camaron Treballà a Madrid amb Josep Piquer Fou director de l’Academia de San Fernando 1819 Sobresortí com a retratista El pare Tosca, Joan de Ribera, Ferran VII, etc

Deixeble de FBayeu i a París de JLDavid Fou pintor de Carles IV 1811 i de Ferran VII 1816, el qual li encarregà la decoració d’Aranjuez i El Pardo El seu fill, Carlos Luis Ribera Roma 1815 — Madrid 1891, també pintor d’història i retratista, fou deixeble de PDelaroche i del seu pare Pintà a la cort d’Isabel II 1846 Retrat de la duquessa d’Osuna collecció IGorina, Madrid

Protegit per JReynolds, el succeí com a pintor del rei 1792 Introduí innovacions en la tècnica del retrat, que aplicà sobretot en una primera etapa preromàntica Retrat de lord Granville Leverson-Gower , 1795-98, coll Earl Granville, Londres, però després del 1806 es decantà per un estil més clàssic, com palesen els Retrats de Waterloo 1815, dels principals personatges aliats participants en les guerres napoleòniques, o el del papa Pius VII 1818

Fidel als Borbó, s’exilià d’Espanya el 1808 i no hi tornà fins a la reinstauració de Ferran VII, de qui esdevingué pintor de cambra el 1816 Fou protegit de Godoy, sobre la personalitat del qual pintà unes interessants allegories 1806 Museo Lázaro Galdiano, Madrid Estudiós de la història de l’art, fou el primer conserge del Museo del Prado —càrrec que en l’època equivalia a sotsdirector i, de fet, director efectiu—, del 1819 a la seva mort, i en redactà el primer catàleg 1819

Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles Premiat el 1823, el 1825 pogué anar a Roma, on pintà dues teles de grans dimensions La mort de Sòcrates, anticipació molt directa del que després fou anomenat pintura d’història , i Judes rebent el pagament de la seva infame venda , que regalà a Ferran VII i que li valgué, per voluntat del rei, de prosseguir l’estada a Roma Altres obres dignes de destacar són Judit i L’Assumpció de la Mare de Déu ambdues al Museu de Belles Arts de València

Representa els afusellaments per part de les tropes franceses d’un grup de madrilenys que resistien l’ocupació Fa parella amb El Dos de Maig a la Puerta del Sol Prado, i l’autor els feu potser per tal de fer oblidar al règim de Ferran VII el seu ambigu collaboracionisme amb Josep Bonaparte Cal considerar l’obra com una renovació absoluta del quadre d’història, la irrupció en l’art d’un realisme sagnant i d’una llibertat tècnica sense precedents que obre el camí no sols al Romanticisme —especialment el francès— sinó a tota la pintura moderna

Format a l’escola de Sant Carles, passà a la sala de flors Fou acadèmic de mèrit el 1803 i, més tard, professor de l’acadèmia Titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura El 1815 esdevingué pintor de cambra de Ferran VII i el 1818 acadèmic de San Fernando A Sant Carles, passà pels càrrecs de director de pintura 1821, taxador oficial de pintura 1823 i director general 1823 Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors , pintor de qui, precisament, era cunyat Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València, al Palacio Real de…

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència La seva obra és marcada per un fort component irònic que aconsegueix mitjançant el tractament que fa de la figura humana i les referències fantàstiques i mitològiques Cal destacar-ne la qualitat cromàtica Ha estat inclòs dins el grup anomenat transavantguarda italiana, al costat de F Clemente, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino Ha participat en la XV Biennal de São Paulo 1979, en la Biennal de Venècia 1982 i en la VII Documenta de Kassel 1982 Destaquen, entre d’altres, les exposicions individuals al Stedeijk Museum d’Amsterdam, Museum…