Resultats de la cerca

Format a l’Escola de Sant Carles de València Fou un dels promotors de la renovació artística del País Valencià, però aviat anà becat a París, on prengué contacte amb les noves tendències i amb els grans artistes del moment Kandinskij, Arp, Vasarely, Herbin, etc El 1955 publicà, amb el seu company Soldevila, un manifest sobre la utilització de la llum en la plàstica amb motiu del Salon Réalités Nouvelles presentat al Musée d’Art Moderne de París, on exposà els seus relleus lluminosos de diversos plans, autèntic precedent de l’art cinètic Exposà a la galeria Denise Renée de París 1955 Des d’…

El 1964 fundà la companyia El vaixell blanc i el 1967 el Teatre de la Claca per al qual escriví, dirigí i interpretà quinze espectacles realitzats en collaboració amb pintors Mori el Merma , amb Joan Miró, Peixos abissals , amb A Saura, Laberint , amb Roberto-S Matta, i altres amb Viladecans, Mariscal, etc La companyia viatjà per tot el món Centre Pompidou, Sydney Opera House, etc amb la proposta de “teatre visual” com a confluència entre les arts plàstiques i escèniques Clausurat el Teatre de la Claca 1988, s’ha dedicat a la investigació pictòrica i teatral Ha collaborat també…

S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…

De formació autodidacta, se'l començà a conèixer dins el món marginal del grafit novaiorquès, amb la signatura Samo De la mà del seu amic Andy Warhol començà la seva projecció internacional al principi dels anys vuitanta, i el 1982 féu la primera exposició important a la Fun Gallery de Nova York La seva obra, amb profundes ressonàncies africanes, es caracteritza pel primitivisme —que pren de la realitat urbana gran part del seus motius iconogràfics barrejats en un cosmos d’inscripcions, signes connotats simbòlicament, màscares totèmiques—, i palesa al mateix temps un coneixement dels corrents…

Estudià a l’Institute of the Arts de Califòrnia els anys 1973-75, i actualment resideix a Nova York Considerat un dels artistes més influent dels anys setanta, ha estat situat dins d’un nou classicisme, si bé la peculiaritat de la seva obra ultrapassa les classificacions Pel seu esperit formalista ha estat també relacionat amb artistes nord-americans com Pollock, J Johns i Nauman Les seves obres incorporen l’humor dins un encadenament d’imatges compostes com un assemblage de diversos elements o fragments, fruit d’un treball bàsicament intuïtiu que posa l’accent en l’efecte visual…

Es formà a Boston i a París, on residí del 1948 al 1954 i on absorbí una gran diversitat d'influències, entre les quals Matisse, Brancusi i l'arquitectura romànica, que influïren en el geometrisme i la simplicitat de les formes i colors de seves obres, plenament representatives del moviment hard-edge , que cerquen més l’impacte visual que la riquesa de matisos Establert a Nova York, el 1956 hi feu la seva primera exposició El 1966 participà per primer cop a la Biennal de Venècia, i el 1968 a la Documenta de Kassel Treballà també l'escultura i el relleu i feu installacions, entre…

De formació autodidacta, el 1966 viatjà a Barcelona, on s’interessà per la pintura matèrica d’A Tàpies i pel llenguatge de J Brossa Al principi dels anys setanta inicià les seves estades a Zuric i Munic, on assimilà l’herència dels expressionistes La seva pintura, hermètica i introspectiva, tendeix a suprimir l’anècdota inicial per palesar l’impacte visual d’unes imatges que responen a un llenguatge de símbols creus, calaveres, corbs, etc, i on el color i la matèria adquireixen un protagonisme progressiu Treballà per sèries, entre les quals destaquen Simón el estilita ,…

Després d’haver estudiat a l’Acadèmia i haver combatut a l’exèrcit revolucionari, el 1919 anà a París, on trobà Rivera, amb qui anà a Itàlia El 1921 publicà a Barcelona, a la revista Vida Americana , l’article Tres elementos de orientación actual a los pintores y escultores de la nueva generación americana La seva pintura, que mostra a partir de morfologies neorealistes el triomf de la revolució, uneix a l’eficàcia dramàtica aspiracions monumentals De la mateixa manera que Rivera i Orozco, el 1922 es dedicà a la pintura mural Los elementos Escuela Nacional Preparatoria, Mèxic, alhora que…

Es llicencià el 1963 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València, posteriorment integrada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, on es doctorà el 1987 Fou becat pel Collegi Major Sant Joan de Ribera de Burjassot l’Horta, per la Direcció General de Belles Arts, per la Fundació Joan March i pel Centre de Càlcul de la Universitat de Madrid, on el 1969 inicià les seves pràctiques amb ordinador Els anys 1975-77 residí als EUA, on aprofundí les seves investigacions sobre nous sistemes projectius i de representació al Center for Advanced Visual…

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i a la de Pintura Mural Contemporània de Sant Cugat del Vallès Entre el 1966 i el 1968 s’agrupà amb Eduard Arranz i Bravo , Gerard Sala i Rosselló i Robert Llimós i Oriol Posteriorment només mantingué el treball conjunt amb el primer fins el 1982, bé que conservant cadascú la seva pròpia personalitat Així Bartolozzi no modificà substancialment el seu estil però inclogué en la seva obra elements de suggestió eròtica, progressivament configurats amb major nitidesa Fruit del treball conjunt amb Arranz i Bravo són algunes escultures, així com les…