Resultats de la cerca

Format a l’Académie Julian de París 1882, començà a exposar el 1885, i collaborà amb xilografies i articles a diverses revistes S'integrà al grup dels nabís 1893 Artista intellectual, inquiet i molt autoexigent, el seu realisme, pàllid i intimista, és mancat de força com a pintor Molt més interès tenen els seus gravats especialment les xilografies retrats, illustracions literàries i escenes populars i de carrer, d’un cert primitivisme conscient, amb una atmosfera ben aconseguida, malgrat l’economia dels mitjans emprats Intimités , 1897-98

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis de medicina i sobresortí com a dibuixant anatòmic Fou notable la seva obra de dibuixant publicitari i dissenyador de bijuteria Publicà colleccions de xilografies de temes menorquins Com a pintor evolucionà cap a un estil no formalista Fou membre del Grup Menorca

Es formà a l’acadèmia de Düsseldorf El 1840 féu el projecte per a la decoració de la Sala de la Coronació del Palau Comunal d’Aquisgrà, gran cicle de frescs sobre Carlemany, que acabà IKehren Gran dibuixant, el 1849 publicà una sèrie de xilografies Dansa dels morts seguint la tradició de Dürer

Iniciat dins les tradicions cortesanes dels estils kano i tosa , fou, després de la seva arribada a Edo, un dels principals creadors de l’estil burgès i ciutadà ukiyo-e ~1660 Pintà especialment temes amorosos en xilografies, estampes i illustracions per a llibres amb un llenguatge personal, on predominen la línia flexible, la clímax eròtica i la netedat compositiva La seva època millor és el decenni del 1680 El seu estil tingué continuïtat fins al s XVIII

La seva producció pictòrica enclou tres taules, amb les basíliques de Sant Pere 1501, Sant Joan del Laterà 1502 i la Santa Creu de Jerusalem Museu d’Augsburg, 1504, els retaules del Rosari Museu d’Augsburg, 1507, de Sant Joan Evangelista 1518 i de la Santa Creu 1519 aquests dos, a la pinacoteca de Munic Com a gravador destaquen els treballs per a l’emperador Maximilià entre altres, les 92 planxes de la genealogia de l’emperador 1509-12, les illustracions per a les novelles historicoallegòriques de Maximilià i diverses xilografies del seu Llibre d’Hores Hans Burgkmair és, amb Dürer, un dels…

Començà com a pintor de cavallet amb natures mortes i retrats femenins i com a dibuixant Realitzà aiguaforts, xilografies, puntes seques i litografies per a edicions de bibliòfil Féu grans figures de paper retallat i enganxat d’una notable corporeïtat L’any 1911 exhibí, amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Nèstor Martín Fernández de la Torre, al Faianç Català, pintures, dibuixos i esmalts, entre aquests el relleu amb tres figures de grans dimensions anomenat L’orb Com a escenògraf treballà copiosament a França i a Anglaterra La seva pintura és altament decorativa, d’inspiració literària,…

El descobriment de la pintura de Matisse —després d’haver conegut les diverses tendències del moment 1901-04— el portà a adoptar el fauvisme Més tard pintà paisatges a Trouville 1906 i a l’Estaque Alliberat de tota influència, elaborà una obra personal on el dibuix és àgil i de traç segur, i el color, viu, no s’ajusta sempre als contorns del dibuix, amb una temàtica de paisatges, curses de cavalls i llur ambient 1921-30, el nu 1928-40 i la música a partir del 1942 Utilitzà totes les tècniques i expressions decoratives disseny de teixits i de tapissos 1910, decorats i vestuari 1926 i ceràmica…

Es formà a la Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1950-55, i posteriorment es traslladà a París, on estudià gravat i litografia És considerat un dels artistes més destacats en l’aiguafort i la serigrafia Feu la primera exposició individual l’any 1957, i participà en els Salons de Maig i a les Biennals Hispanoamericanes En la dècada del setanta, s’orientà cap a la pintura i la litografia Fou professor de l’Escola Massana També fou dibuixant de cartells de cinema i de teatre, i publicà diversos llibres d’edició limitada amb gravats, litografies i xilografies que comptaren amb la…

Fill de Darío de Regoyos Molenillo, prestigiós arquitecte castellà Visqué a Madrid des del 1871 i inicià estudis d’arquitectura, però el 1877 esdevingué deixeble, a l’escola de San Fernando, de Carlos de Haes Anà a París 1880-81 i a Brusselles des del 1881 Allà s’integrà al grup L’Essor —amb el qual exposà i més tard ho féu amb el Cercle dels XX El 1882 acompanyà a Espanya Van Rysselberghe, Luce, Maus, Franz Charlet i Constantin Meunier Anà de nou a Bèlgica, en tornà el 1888 i, acompanyat d’Émile Verhaeren, recorregué la Península el fruit fou la publicació a la revista belga L’Art Moderne…