Resultats de la cerca

Bé que en recessió des del 1856, és encara, amb 9 km de llarg i 1,60 km d’ample, la més gran del país

La premsa és la més genuïna expressió de la necessitat social d’informació que satisfà com a missió pròpia el periodisme Els corrents liberals del segle XVIII i, sobretot, del XIX, amb la creixent aspiració a la llibertat de pensament i d’expressió, originaren la premsa diària de masses, preocupada primordialment per la informació sobre els problemes politicosocials i per l’orientació de l’opinió pública El primer diari del món sembla que fou l’anglès Daily Courant , aparegut l’11 de març de 1702 El primer de la península Ibèrica fou el Diari de Barcelona  1792 La premsa diària, des del seu…

És la més antiga de l’Índia després de la sànscrita Els primers documents, anomenats Śaṅgam del 200 aC al 200 dC, amb arrels possiblement anteriors, formen dues colleccions el Pattuppāṭṭu ‘Conjunt de deu càntics’ i l' Eṭṭuttokai ‘Collecció dels vuit versos’, antologia de poesia popular i de contes, de contingut èpic, eròtic i de panegíric, amb poques influències bramàniques El llibre poètic més venerat és el Kuṛaḷ, de Tiruvaḷḷuvar ~400, conjunt de 1 330 versos curts sobre la virtut, la riquesa i la felicitat que, per llur alta moralitat hom l’ha comparat al Sermó de la muntanya , ha estat…

Els sòrabs produïren obres religioses en llatí entre la fi del segle XV i el segle XVI La primera fita important és la traducció del Nou Testament al baix sòrab el 1548 Fins a la fi del segle XVIII quasi tota la producció escrita en sòrab és de tipus religiós Destaquen diverses traduccions, parcials o completes, de la Bíblia, a més d’algunes gramàtiques i vocabularis Ja aleshores, les dues modalitats dialectals es reflectiren en la llengua escrita, diferenciació vigent encara avui El primer escriptor profà d’importància és Jurij Mjén 1727-85 El Romanticisme impulsà la florida literària del…

Presa en sentit ampli i propi, postula un sistema teòric i especulatiu referent a la natura i a la realització de la poesia, entesa com a funció creadora operant en tot missatge verbal i literari, sigui versificat o no En un sentit més restringit se circumscriu exclusivament a la producció en vers El seu concepte ha variat segons les èpoques culturals i a través d’un llarg procés històric, des d’Aristòtil i Horaci als nostres dies Avui incideix decididament en l’estudi del llenguatge i el terme s’ha fet sinònim de concepció artística segons que l’entén un període, una escola o un autor concret