Resultats de la cerca

L’aportació magmàtica s’intercala entre els estrats de la roca original, de manera que formen petits filons que concorden amb l’estratificació original

Fou professor a Graz, a Friburg i a Viena La seva aportació fonamental fou una escala que permet de classificar els minerals segons llur duresa, coneguda com a escala de Mohs Entre les seves obres es destaca Grund-Riss der Mineralogie 1822-24

Crític literari a La Nación i El Mercurio , féu una aportació molt important per a la història de la literatura xilena amb els seus estudis Panorama de la literatura chilena durante el siglo XX 1931, Historia personal de la literatura chilena 1954, Los cuatro grandes de la literatura chilena del siglo XX Augusto d’Halmar, Pedro Prado, Gabriela Mistral, Pablo Neruda 1963, etc

És autor de De artibus , obra en la qual recollí enciclopèdicament els coneixements del seu temps El sisè llibre, De arte medica , és l’únic conservat totalment Fou el primer text mèdic donat a la impremta Florència, 1478 i tingué una influència extraordinària en la medicina dels segles següents Constitueix l’aportació mèdica més important — exceptuant l’obra de Galè — de la cultura llatina

Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica

Visqué quasi sempre a Anglaterra, on es casà amb el poeta Ted Hughes L’únic llibre que publicà en vida fou The Colossus 1960 La seva aportació poètica més interessant es troba a Ariel 1965, plenament dins la línia de “poesia confessional”, pròpia de Lowell i Berryman La seva novella The Bell Jar 1963, molt autobiogràfica, se centra en un intent de suïcidi jovenívol i la revisà poc abans del seu suïcidi definitiu El seu marit aplegà la resta de la seva poesia en dos volums Crossing the Water 1971 i Winter Trees 1971

Fou un dels fundadors de la revista The Fugitive , portaveu de la tradició del sud durant els anys vint Els seus primers llibres foren Chills and Fever 1924 i Two Gentlemen in Bonds 1927 En l’estudi crític God Without Thunder 1930, mostrà el seu pensament retrògad en matèria de religió, actitud ja palesa en els seus poemes Selected Poems , 1945 La seva aportació més significativa és a la crítica literària, camp en el qual fou un dels principals exponents del New Criticism Publicà també un volum de crítica amb aquest nom 1941

Fundador de l’Editorial Galaxia, collaborà en publicacions com  El Progreso , La Noche , Grial i  Galicia Emigrante Bon coneixedor de l’existencialisme alemany, traduí al gallec obres de Heidegger Da esencia da verdade , 1956 La seva obra O segredo do humor 1963 és considerada una aportació fonamental a l’estudi d’aquest tema des del punt de vista existencialista Immers en una depressió, desaparegué de casa seva el 25 de març de 1986, i el seu cos fou trobat al riu Miño el 15 d’abril L’any 2009 es publicà Ensaios a proba do tempo , un recull de deu assaigs seus

Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una…

Fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Madrid/> Dirigí la “Revista Crítica Hispanoamericana”/> Féu edicions crítiques de clàssics castellans/> La seva obra més important és Luis Vives y la filosofía del Renacimiento 1903, que és encara l’estudi bàsic de l’obra i de la vida de Lluís Vives Publicà, a més, entre altres estudis, Erasmo en España 1907, l’aportació més important de material bibliogràfic sobre el tema, Un antiaristotélico del Renacimiento Hernando Alonso de Herrera 1920, Las bacantes o los orígenes del teatro 1921, El teatro escolar del Renacimiento…