Resultats de la cerca

Matemàticament, el pla osculador d’una corba guerxa és definit com el pla que adopta la posició límit dels plans determinats per tres punts veïns de la corba quan dos d’ells tendeixen a l’altre Si r = r t és l’equació paramètrica de la corba, l’equació del pla osculador en el punt r - r t 0 × r ´ t 0 r ´´ t 0 = 0, on les primes indiquen derivades temporals En les corbes planes, el pla osculador es redueix al pla de la corba L' esfera osculadora d’una corba guerxa és definida com l’esfera que adopta la posició límit de les esferes determinades per quatre punts de la corba quan tres d’…

Adoptà l’expressió occitana per influència de Perbòsc i hi escriví poemes d’un lirisme molt pur Sorgas, 'Fonts’, 1940 i intentà, no pas sense èxit, de renovar la poesia d’inspiració albigesa Fresca, 1942

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778

Publicà una admirable taula de logaritmes, però sobretot cal destacar els seus treballs sobre les dimensions de la Terra, la navegació, el magnetisme terrestre, la brúixola, etc Adoptà la projecció de Mercator per a la confecció de mapes

Els seus poemes de la primera època palesen un humanitarisme de caire religiós De boodschap ‘El missatge’, 1920, Opgangen ‘Ascensions’, 1922 Posteriorment la seva poesia adoptà un caràcter decididament catòlic i nacionalista Het vierkant ‘El quadrat’, 1938, Het spoor ‘La traça’, 1944

Educat a Hèlsinki, el 1946 anà als EUA i el 1952 n'adoptà la ciutadania Professor a la Universitat de Harvard, es consagrà a l’anàlisi matemàtica El 1936 li fou concedida la medalla Fields, premi compartit amb Jesse Douglas Publicà Complex Analysis 1953, Riemann Surfaces 1960 i Conformal invariants 1973

Aristòcrata, diplomàtic i partidari de la política filofrancesa, el 1678 adoptà la ciutadania francesa i esdevingué agent secret de Lluís XIV Màxim representant del barroc polonès, rebé fortes influències de Marino Escriví epigrames, sonets i endevinalles Són notables per la gràcia i l’elegància d’expressió Kanikuła albo psia gwiazda ‘Canícula o l’estrella del gos’, 1647 i Lutnia ‘El so’, 1661

Deixeble de Kant, fou professor d’història a l’acadèmia militar de Berlín 1792 i educà el futur Guillem IV 1806 D’antuvi fou liberal, sobretot després del període que seguí la guerra d’alliberació prussiana 1813-15, però aviat adoptà posicions conservadores Seguidor de la política austríaca, l’esperit de la Santa Aliança inspirà la seva acció governamental com a ministre d’afers exteriors 1832

Fou cònsol d’Espanya a París, on publicà L’Espagne et ses révolutions 1833 i Histoire politique de l’Espagne moderne 1840-41, en un apèndix de la qual 1842 oferia una versió anticatalana dels fets de 1840-42 Posteriorment adoptà la ciutadania de la República Emiliana, i contribuí a la incorporació d’aquesta al Piemont Més tard publicà Cambio de dinastía la casa de Saboya 1869, publicat també en francès

De petit fou captivat, juntament amb la seva mare portats a Barcelona, els comprà un cavaller anomenat Ferran, que els féu batejar i adoptà el noi L’any 1520 prengué l’hàbit dominicà Fou prior del convent de Barcelona, del de Saragossa i del de València, i novament del de Barcelona, i provincial 1550-1559 Publicà una Vita sancti Raimundi de Penyafort, i és autor del primer Officium sancti Raimundi