Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
popelín
Indústria tèxtil
Teixit fi amb ordit de seda i trama de filadís, llana o cotó, amb lligat de plana, en el qual la densitat de l’ordit sol ésser doble que la de la trama, cosa que produeix, juntament amb un major gruix d’aquesta, un fi bordonet transversal.
Les seves aplicacions són la confecció de pijames, camises, vestits de dona, cortines, etc El popelín d’Irlanda té l’ordit de seda natural i la trama d’estam
poli(tereftalat d’etilè)
Química
Indústria tèxtil
Polièster lineal obtingut per policondensació del tereftalat de dimetil amb l’etilenglicol mitjançant una reacció de transesterificació catalizada per sals, òxids o alcòxids de diversos metalls.
El d’un pes molecular superior a 20000 és una substància rígida, incolora, amb gran tendència a la cristallinitat Presenta propietats aïllants elèctriques i és soluble, a baixa temperatura en dissolvents protònics Es fon a 265ºC i presenta una transició vítria a 80ºC És sensible a les bases, principalment a les de tipus orgànic, i presenta una gran estabilitat enfront de la radiació ultraviolada El politereftalat d’etilè és, des del punt de vista industrial, un dels polièsters més importants Les seves aplicacions més notables són la fabricació de fibres tèxtils Dacron, Terylene, les quals són…
gasa
Indústria tèxtil
Tela molt clara i subtil, de lligat tafetà, caracteritzada per la separació, relativament gran, amb què hi són col·locats els fils d’ordit i els de trama.
Una de les seves aplicacions és la gasa hidròfila , de cotó, desproveïda d’aprest i esterilitzada, emprada en cirurgia Els fils d’aquests teixits tan desnombrats tenen tendència a lliscar els uns sobre els altres, i es destria el teixit Per evitar-ho hom pot donar-li un fort aprest, com en la mosquitera, o bé cal emprar el lligat de gasa de volta
pana
Indústria tèxtil
Vellut o pelfa amb pèl d’alçada mitjana, especialment vellut per trama fet amb cotó, anomenat també vellut de cotó
.
És un teixit format per un ordit i una trama que lliguen tafetà, reps o sarja, i per una segona trama que fa llargues bastes sobre els fils d’ordit Fora del teler, les bastes són tallades, i els caps de fil tallats són raspallats per aixecar-los i desfibrar-los Segons l’acabat i com es tallen aquests fils, hi ha diverses menes de pana bordonada, llavorada, llisa, granet, etc La pana té moltes aplicacions i a causa de la seva gran resistència al desgast és molt emprada com a roba de treball pagesos, mestres de cases, excursionistes, etc
plana
Indústria tèxtil
Lligat de plana, el més simple dels lligats, format per dos fils d’ordit i dues passades de trama, que dóna teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés.
És el lligat de major ús i ofereix aplicacions molt variades La plana doble o triple per ordit , anomenada també telató per trama , és feta amb quatre o sis fils d’ordit, la meitat consecutiva dels quals evoluciona conjuntament, com un sol fil, lligant plana La plana doble o triple per trama , anomenada també telató per ordit , és feta amb quatre o sis passades de trama, la meitat consecutiva de les quals evoluciona conjuntament, com una sola passada, lligant plana La plana doble o triple per ordit i per trama , anomenada també estoreta , és feta amb quatre o sis fils d’ordit i…
Ramon Llull

Miniatura del Ars Magna de Ramon Llull
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor, filòsof, místic i missioner.
Biografia Era fill del cavaller Ramon Llull, de Barcelona, que participà en la conquesta de Mallorca i fou premiat amb el lliurament de terres a Pollença, Campanet i Ciutat de Mallorca Ramon Llull fill, de jove, dugué la típica vida d’un cortesà i contragué matrimoni Quan tenia uns trenta anys, però, segons explica ell mateix, tingué una revelació divina que li feu abandonar la seva antiga existència i dedicar-se a tasques missioneres Viatjà molt, especialment per Europa, l’Àsia Menor i el nord d’Àfrica Fundà una escola de predicació a Mallorca i ensenyà a la Universitat de París Fonts…
el Barroc
Galileu Galilei (1564-1642)
© Fototeca.cat
Art Barroc
Literatura
Època de la cultura europea, i de les terres de colonització europea, tradicionalment caracteritzada per l’estil artístic barroc; comprèn des de la fi del segle XVI fins al començament del segle XVIII.
Evolució del concepte No és gaire clara la procedència del mot barroc Benedetto Croce l’ha fet derivar de baroco, terme mnemotècnic que els escolàstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme Segons Croce, barroc era “una de les variants d’allò que és lleig i repulsiu”, artísticament parlant Hom el creu també provinent del portuguès barrõco , que significa ‘perla irregular, defectuosa’ D’altres el fan derivar de l’italià parruca o perruca , amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l’aplicà per primera vegada a l’…