Resultats de la cerca

Interrompé successivament les carreres eclesiàstica i militar i menà una vida desordenada i accidentada Reclòs a la presó anomenada dels Ploms de Venècia, acusat de pràctiques ocultistes 1755, aconseguí una espectacular evasió, que narrà a la Histoire de ma fuite 1787-88 Viatjà per tot Europa —fou empresonat a la Ciutadella de Barcelona 1768 pel comte de Ricla, capità general de Catalunya— i conegué els personatges i ambients més refinats de l’època Home típic de la illustració setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot, i injustament, per la varietat de les seves aventures…

Postromàntic, escriví Low Tide on Grand Pré ‘Marea baixa a Grand Pré’, 1893, Ballads of Lost-Heaven ‘Balades de Port-perdut’, 1897, Songs from Vagabondia ‘Cants de Vagabondia’, 1894, Ballads and Lyrics 1902 i Poems 1904 i 1931

Exercí la crítica a Acento cultural i Ínsula i s’ha destacat pels seus estudis sobre teatre contemporani El teatro hoy , 1966 El teatro de Buero Vallejo , 1973 i, en collaboració amb d’altres autors, La casa de Bernarda Alba y el teatro de García Lorca , 1985 La seva narrativa s’inicià en el context del realisme social per esdevenir, posteriorment, més fantàstica i imaginativa La rebelión humana 1968, Figuraciones 1977, La pirámide de Khéops 1980, i Tiempos 1980

Participà en la Segona Guerra Mundial i fou greument ferit Treballà després com a corresponsal de guerra Dels seus reculls de narracions cal destacar Čelovek s fronta ‘L’home del front’, 1943 i Bol’šoje serdce ‘El gran cor’, 1944 Fou també autor de guions cinematogràfics i els anys seixanta dirigí algunes pellícules

El 1761 anà a Santa Fe com a metge del virrei Exponent de la investigació científica a l’Amèrica Llatina en l’època colonial, dirigí la famosa Expedició Botànica i reuní un gran herbari i un meravellós tresor iconogràfic, base de la monumental Flora de la Real Expedición Botánica del Nuevo Reino de Granada És autor d' El arcano de la quina i d’altres importants treballs

Fill segon de Plàcid de Montoliu i de Sarriera  i germà de Cebrià de Montoliu , d’ascendència tarragonina, estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà en filosofia i lletres a Madrid el 1903, després de cursar la carrera a Barcelona El 1908, juntament amb Antoni Griera i Pere Barnils, obtingué una borsa de la diputació provincial de Barcelona per anar a estudiar filologia romànica a Halle Alemanya, amb els professors Schädel i Suchier Havent retornat a Barcelona al cap de tres anys, treballà en les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on collaborà en el…

La problemàtica política del seu país constitueix la temàtica principal de la seva obra, en la qual combat el cabdillatge militar Fou un dels grans doctrinaris del liberalisme Escriví Capítulos que se le olvidaron a Cervantes 1882, que és una de les millors imitacions del Quixot, Las Catilinarias 1880, El espectador 1886 i Geometría moral 1902

Després del 1918 fou el teòric del “neoconservadorisme” ideològic nacionalista, que rebutjava el liberalisme econòmic, els monopolis capitalistes i la democràcia occidental Preconitzava un estat popular i nacional volksstaat que integrés novament l’individu a la seva corporació Partidari incondicional del prussianisme, volgué definir un “estil prussià” El seu nacionalisme inspirà nombrosos grups i el mateix nacionalsocialisme

Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric

Autor de novelles — El juguete rabioso 1926, Los siete locos 1929— de contes — Aguafuertes porteñas 1933, El jorobadito 1933— de peces teatrals — 300 millones 1932—, etc, ambientades a la capital, en les quals descriu, amb estil caòtic i vigorós, personatges torturats, sovint grotescs, des d’una perspectiva individualista i masoquista