Resultats de la cerca

Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos , que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954 Es revelà com a contista amb Imagen primera 1963 i La noche 1963 Seguiren després novelles, com ara Figura de paja 1964, La casa en la playa 1966, La presencia lejana 1969, La vida perdurable 1970, Crónica de la intervención 1981 i De anima 1984 La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos 1965, La aparición de lo visible 1966, Desconsideraciones 1968 i La errancia sin fin 1981, un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres…

Bé que s’inicià en la poesia amb influències de les avantguardes dels anys trenta surrealisme, dadaisme, Generació del 27, etc, la Guerra Civil comportà un gir conservador en tota la seva vida que es reflectí també en l'obra poètica Durant la postguerra fou un dels escriptors formats a l’entorn de la revista Garcilas o i en els seus primers llibres partí de l’experiència i dels postulats del ‘garcilasisme’ La estancia vacía , 1944 Escrito a cada instante , 1949, premi Fastenrath Poeta oficial del franquisme, el seu Canto personal 1953 intentà ser una rèplica al Canto general de Neruda Fou…

D’estil àgil i desimbolt, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a la Lorena Escrit en uns fulls en blanc del Liber glossarum et etymologiarum , manuscrit sobre gramàtica del monestir de Ripoll, atès el caràcter concupiscent dels poemes, l’autor els camuflà invertint-ne les lletres dels titulars Fou descobert a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per Lluís Nicolau d’Olwer, el qual el va publicar en la versió original llatina el 1923 Ha estat traduït al català per Ramon Sargatal 1995 i per…

Després d’uns estudis irregulars, des del 1964 fou professor de literatura a la universitat de Mèxic Traduí clàssics de la literatura angloamericana, francesa i alemanya i el 1975 ingressà a l’Acadèmia Mexicana i formà part del jurat de premis importants en l’àmbit llatinoamericà El 1965 publicà la novella Farabeuf o la crónica de un instante , que rebé el premi Xavier Villaurrutia i considerada una fita en la narrativa llatinoamericana moderna Publicà també la novella El hipogeo secreto 1968, reculls de contes Narda o el verano , 1966 El retrato de Zoe y otras mentiras , 1970 i d’assaigs i…

Llicenciat en ciències físiques, el 2000 encunyà el concepte de Poesia pospoètica, gènere que cerca el lirisme propi dels elements científics per a introduir-los a la literatura i que ell mateix explicà a Postpoesía, hacia un nuevo paradigma 2009, obra finalista del premi Anagrama d’assaig També en són exemple els seus poemaris Yo siempre regreso a los pezones y al punto 7 del Tractatus 2001, Creta lateral travelling 2004, Joan Fontaine odisea 2005 i Carne de píxel 2008, que guanyà el premi Ciudad de Burgos A més, és autor de les novelles Nocilla Dream 2006, Nocilla Experience 2008 i Nocilla…

Fill de Leopoldo Panero  i germà de Juan Luis Fou antologat per Josep Maria Castellet a Nueve novísimos poetas españoles 1970 i es donà a conèixer a Por el camino de Swan 1968 i Así se fundó Carnaby Street 1970 Poeta exuberant i d’obra abundosa, la seva vida, sovint a la frontera entre la raó i la bogeria, fou marcada per intenses sacsejades ideològiques, així com fortes depressions i agitacions mentals Ell i la seva família van tenir una gran projecció pública com a símbol de la decadència del règim franquista arran del documental El desencanto 1976 de Jaime Chávarri Internat…

Estudià dret i ciències de la informació i ha collaborat en diferents mitjans de comunicació Es donà a conèixer com a poeta a Épica 1974, llibre al qual seguiren Proyecto preliminar para una arqueología de campo 1978, La estancia saqueada 1983 i Derivas 1987, entre altres títols El 1991 recollí el conjunt de la seva poesia a Las ruinas del mundo , i posteriorment ha publicat Para no ir a parte alguna 1994, Olas en la noche 2001 i En el mar de ánforas 2005, entre altres reculls de poesia També ha publicat els volums de prosa Vivir sin ser visto 2000 i Regresar a donde no estuvimos Memorias de…

Professà en l’orde dominicà el 1756 i estudià als collegis d’Oriola, Ontinyent i València Publicà comentaris a obres de fra Luis de León 1769, 1765 i mantingué una extensa correspondència amb Gregori Maians, Agustí Sales, Carles Ros, Josep Teixidor i altres erudits i escriptors valencians sobre problemes culturals ben diversos L’epistolari ha estat publicat en part per Roc Chabàs 1891 i Vicent Castañeda i Alcover 1923, 1926 Hi ha manuscrits seus a l’Academia de la Historia Madrid i a les biblioteques Universitària i Municipal de València Hom li ha atribuït la Rondalla de…

Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana d’Ercilla,…

A més dels seus inicis en castellà Ánfora , 1948, llengua en la qual continuà publicant, la seva obra en gallec comprèn O paxaro na boca 1952, Verbas derradeiras 1976, Concerto de outono 1981, Prometo a flor de loto 1992, premi Miguel González Garcés, Vida secreta de Rosalía 1996, Ribadeo, Ribadeo 2002, Medea en Corinto 2003, As arpas de Iwerddon 2005, As vodas palatinas 2005 i Deter o día cunha flor 2009, Premio de la Crítica de poesia gallega La seva poesia és de to intimista, amb una tècnica molt acurada És autora d’assaigs i estudis literaris, entre els quals hi ha Álvaro Cunqueiro e ‘…