Resultats de la cerca
Es mostren 96 resultats
Benet Altet i Ruate
Literatura
Poeta bilingüe.
Participà en diversos Jocs Florals i conreà la poesia d’exaltació de temes i figures de tradició local Al Micalet de València A la conquesta de València per lo rei en Jaume primer d’Aragó, etc És també autor, entre d’altres, de l’extens poema èpic en deu cants Sant Vicent 1855, de caire religiós
Diego de Morlanes
Literatura
Història del dret
Jurista i escriptor.
Doctor en drets, lloctinent de la cort del justícia d’Aragó el 1599 fou jurat en cap de Saragossa Escriví diverses allegacions de causes pendents de la cort del justícia, publicades en 1591-1605, un tractat sobre la coronació, unes notes sobre les glosses del bisbe Vidal de Canyelles, una història del príncep de Viana i diversos poemes, tot inèdit
Nicola Speciale
Literatura
Literat i protector de les lletres.
Senyor de Paternò, Spaccaforno i d’altres llocs, fou mestre racional del regne Nomenat virrei de Sicília l’any 1423, governà juntament amb l’infant Pere d’Aragó 1424-27 i després amb Juan de Moncayo i d’altres, fins el 1434 Acompanyà el rei Alfons IV a la batalla de Ponça, on fou pres amb dos fills seus 1435
Lorenzo Bonincontri
Filosofia
Historiografia
Esoterisme
Literatura
Humanista, astròleg i historiador.
Visquè a Nàpols 1450-75, a Florència 1475-78 i a Roma 1483-91 És autor de dos poemes, Rerum naturalium 1469, 1475, de diversos escrits astròlogics, un dels quals, De rebus coelestibus , dedicat a Ferran II de Catalunya-Aragó i publicat el 1526, d’un Chronicon del 903 al 1458 i d’una història dels reis de Nàpols i de Sicília
Juan de Dueñas
Literatura
Poeta castellà, protegit per Joan II de Castella i pel rei de Catalunya-Aragó.
A Nàpols escriví Nao de Amor , composició allegòrica on el poeta-amant s’enfonsa en la mar tempestuosa de l’amor Les seves obres més importants són al Cancionero de Stúñiga , i hom en troba poemes menors al Cancionero de Gallardo
Gaspar Esteve
Literatura
Cristianisme
Escriptor dominicà.
El 1520 era prior del convent de Santa Caterina de València, i més tard provincial de l’orde, càrrec que renuncià Dedicà als diputats de les generalitats d’Aragó, València i Catalunya una defensa de la immunitat dels eclesiàstics, davant diversos drets, principalment el peatge, la bolla, el fogatge i el dret de la sal Tractatus in defensionem ecclesiasticae immunitatis et libertatis Roma, 1520
Joan Melec
Literatura
Escrivent de llibres.
Vers el 1402 copià el Missal de Sant Cugat del Vallès Arxiu de la Corona d’Aragó Era prevere No hi ha raons vàlides per a atribuir-li les miniatures i les caplletres del Missal, ni per a identificar-lo amb un illuminador francès del rei Martí, anomenat Johanní, ni tampoc amb el miniaturista de Sant Cugat que pintà el Breviari del rei Martí , contràriament al que algú ha insinuat
Manuel Sánchez de Castellar
Filosofia
Literatura
Humanista.
Mercedari, el 1659 fou destinat al convent de Santa Maria del Puig Era bon teòleg i mestre de l’orde Fou comanador de Terol i d’Oriola i predicador per Aragó, València, Múrcia i Barcelona Autor d’obres sobre gramàtica, poesia i sintaxi i d’una obra sobre vides dels sants de l’orde de la Mercè, impresa entre el 1672 i el 1705 Escrivia en llatí i en castellà
Josep Saderra i Mata
Història
Literatura
Escriptor i polític.
Fou diverses vegades alcalde d’Olot i membre del Centre Catalanista 1889 Publicà Ressenya històrica del santuari de Nostra Senyora del Tura 1905, El Prat de les Indianes 1910, El rei Martí d’Aragó i la vila d’Olot 1912 i Casolanes 1918 Collaborà en la premsa local fou l’ànima del Certamen Literari-Artístic i un apassionat adversari de les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans
Pero da Ponte
Literatura
Poeta gallec.
Poeta cortesà de Ferran III i d’Alfons X, viatjà per terres catalanes i dedicà poemes a Jaume I de Catalunya-Aragó Conreà tots els gèneres —cantiga d’amic, d’amor i de mal dizer — i compongué prantos funerals, com el que dedicà a Beatriu de Suàbia Alfons X l’atacà en una cantiga d' escarnho per la seva fidelitat a la forma tradicional gallega, en comptes de la provençal, preferida pel monarca