Resultats de la cerca

Dominicà, fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València Durant la guerra del Francès fou desterrat a França Redactà unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes Amb Marià Rais escriví una història del seu orde a la província d’Aragó En català, fou autor de poemes satírics i de miracles de sant Vicent Ferrer, El fill de l’especier 1817, El comte d’Urgell 1843, etc, que esdevingueren molt populars i en foren fetes diverses reedicions

Senyor de Castellana Bonifaci VI i un dels més poderosos nobles occitans Escriví tres sirventesos contra Carles d’Anjou entre el 1250 i el 1262 Aquest darrer any encoratjà amb el seu ajut una revolta a Marsella contra el domini francès El seu castell fou destruït i els seus béns foren confiscats Lluís IX de França obligà Jaume I de Catalunya-Aragó a prometre que no ajudaria els rebels, però l’infant Pere, el futur Pere II, acollí Bonifaci a la seva cort

Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga publicat el 1872 algunes de dedicades a Lucrezia d’Alagano, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Jaumot Torres, capitán de los ballesteros del rey , etc A Roma ha estat editada 1967 tota la seva obra coneguda

Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims

Hom considera que els primers trouvères d’obra coneguda són Chrétien de Troyes, Guiot de Provins i Huon d’Oisy Els més notables són Gace Brulé, Conon de Béthune, el Châtelain de Coucy, el rei Teobald de Navarra, Hugues de Berzé, Jean Bodel i el grup d’Arràs, etc La seva poesia és essencialment un art en el qual predomina la forma Entre els trouvères figura un “Rois d’Aragon”, que ha d’identificar-se amb Charles de Valois, proclamat rei d’Aragó pels francesos que envaïren Catalunya el 1185

Professional de la poesia, fou rebut a les corts de Ricard Cor de Lleó, del vescomte de Llemotges i dels reis de Castella, de Navarra, i de Catalunya-Aragó Era anomenat el “mestre dels trobadors” i potser exercí de mestre de trobar Prengué part en la tercera croada Hom en conserva 76 poesies, que palesen més bon ofici que no pas originalitat de pensament Tot i la seva tendència al trobar ric, quan debaté amb Raimbaut d’Aurenga defensà la poesia clara contra l’hermètica, propugnada pel seu adversari

Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund Doctor en teologia 1771, n'obtingué la càtedra 1775 de la Universitat de València Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública fou destruïda l’any 1812 Acadèmic de Sant Carles 1804, censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii 1797, El fraile en las cortes , que desvetllà una polèmica, i…

Dirigí el periòdic satíric El Hongo 1841, féu crítica teatral en El Sol , i publicà articles sobre Catalunya i la Corona d’Aragó en Diario de Barcelona Amb el pseudònim de Lo Coblejador de Montcada i amb llenguatge gairebé sempre arcaïtzant, publicà diverses poesies plenes d’erudició històrica Escriví també alguns drames històrics, com Roger de Flor 1845 Decidit animador del moviment anomenat Renaixença , des del Diario de Barcelona demanà 1854 la restauració dels Jocs Florals, dels quals el 1859 fou un dels set primers mantenidors, així com el 1883 i el 1884, i president el…

Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de  Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim  a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça  1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436-44, i tingué…

Des del 1280 estigué al servei d’Alfons el Savi de Castella, a qui dedicà diverses poesies El 1284 es trobava a la corona d’Aragó Més tard ocupà un alt càrrec a la cort de Sanç IV, i a la mort d’aquest 1285 passà al servei de l’infant Enric El seu divan Gam ha-mšalim w ha-ḥidut ‘Jardí dels proverbis i dels enigmes’, publicat fa poc, exposa l’ambient, força llibertí, dels jueus de l’època vinculats a la cort Ell mateix fou empresonat, i fou alliberat gràcies al rabí Ṭodros ben Yosef Abū-l-'Afiya