Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Saragossa 1868 i fou notari de Ribes de Freser 1877-83 i de Manlleu Publicà un Formulario de capitulaciones matrimoniales y testamentos, arreglado a la legislación y costumbres de Cataluña 1885, 1888 A Manlleu, presidí el Centre Català, relacionable amb Valentí Almirall, i n’impulsà el Certamen Literari del 1890 Preconitzà la necessitat d’una Acadèmia de la Llengua Catalana, escriví dues obretes, reticents amb el criteri d’Antoni de Bofarull, amb la intenció de facilitar l’aprenentatge de la llengua catalana als alfabetitzats en llengua castellana…

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…

Es llicencià en filologia hispànica 1977 i es doctorà en filologia catalana 1993 a la Universitat Autònoma de Barcelona Fou professor de batxillerat i des del 1995 de la Universitat de Barcelona Dedicat principalment a la poesia i al teatre vuitcentistes i a la literatura de postguerra, cal destacar-ne estudis com La tragèdia en el procés de “renaixença” del teatre culte del segle XIX 2000 i edicions i estudis de l’obra de Jacint Verdaguer L’Atlàntida , 2002 Fonts historiogràfiques de “Colom” de Jacint Verdaguer , 1995 La construcció de “L’Atlàntida” , 2001, Víctor Balaguer Tragèdies , 2001…

Féu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Rector del seminari de Còrdova 1876 i bisbe de Sogorb des del 1881, escriví en castellà, entre altres obres, una Historia eclesiástica i, en català, uns Plants de la llengua catalana 1861

Fou canonge de Tarragona, catedràtic de retòrica de la Universitat de Cervera i canonge de Burgos Publicà articles i opuscles sobre temes religiosos, històrics, i d’educació, però la seva obra més útil és el Suplemento a las Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes Burgos, 1849, complement de les Memorias de Fèlix Torres i Amat , publicades el 1836

Estudià al seminari conciliar de Vic, on publicà els primers poemes, a l’antologia Estudiants de Vic 1951, que formava part de les primeres iniciatives del Grup de Vic - Cercle de Joves Estudiants del Seminari guiats per Carles Riba Arran d’aquesta antologia conegué també Joan Triadú Prosseguí la seva formació estudiant teologia i fou ordenat sacerdot 1956 Enviat uns quants anys després a Igualada, fundà el Grup Lacetània, els Quaderns Lacetània i la revista Textos i, a més, publicà Antologia de la poesia igualadina 1963 L’any 1964 anà a Tübingen per acabar els estudis de filologia, fer de…

A dinou anys marxà a Barcelona, on fundà l’Associació Protectora d’Animals i Plantes de Catalunya i escriví en diverses publicacions periòdiques, com Llum Novella , La Veu de Catalunya , i, feminista com era, a La Dona Catalana Guanyà el concurs de poesia convocat per aquesta revista el 1926 i, per aquest motiu, l’any següent fou publicada en l’antologia poètica Llibre d’or de la poesia femenina obres premiades en el Primer Concurs Femení de Poesia organitzat per la Revista “Dona Catalana" , amb pròleg de Manuel Folch i Torres 1927

Cursà estudis al seminari de Vic, on fou ordenat sacerdot el 1948 Rector de la parròquia de Roda de Ter fins el 1950, que passà a la de Castellar del Vallès, poc després anà a l’Institut Arqueològic de Roma, on es doctorà en arqueologia cristiana i es diplomà en biblioteconomia i arxivística el 1953 Professor dels germans de La Salle i consiliari d’Acció Catòlica a Manlleu Osona del 1953 al 1956, i posteriorment a la Universitat Laboral de Tarragona, el 1961 fou nomenat canonge de la Seu de Manresa, ciutat a la qual destinà nombrosos estudis històrics i artístics, i on romangué fins a la mort…

Fill d’uns actors teatrals i romàs orfe, fou afillat pels Allan, que li procuraren estudis a Anglaterra i a la universitat nord-americana de Charlottesville, que hagué d’abandonar per deutes de joc Entrà a l’exèrcit un parell de vegades al llarg de la seva vida —sempre per insolvència— i fou també cadet de l’acadèmia militar de West Point, d’on fou expulsat La seva vida sempre ha resultat llegendària, llegenda fomentada pel seu agent literari després de la seva mort, i, bé que resulta palès el seu grau d’alcoholisme, avui hi ha dubtes respecte a la tara mental que hom diu que patia Començà…