Resultats de la cerca

Publicà Vida, martiri i triümfos de l’admirable verge santa Eulària 1642, volum que conté un poema en octaves reials, en un llenguatge molt castellanitzat i gongorí, dedicat a la victòria de les forces catalanes sobre l’exèrcit castellà el 26 de gener de 1641, i unes Cobles en llaor de la gloriosa verge i màrtir santa Eulària

Conreà diversos gèneres, reflectint en tots ells un profund pessimisme De la seva obra cal remarcar un recull de contes, Geotenn ar Werc'hez ‘L’herba de la Verge’, 1928 i una obra teatral, Nomenoë-Oë 1941, amb trets de punyent humanisme

Estudià medicina i el 1947 fou elegit diputat Fins el 1962 ocupà diversos càrrecs ministerials, entre els quals el de cultura i el d’afers estrangers Autor de diverses novelles Somrient entre llàgrimes, 1958 L’andana de la verge negra, 1960, interessants per les descripcions de temes passionals, escriví, també, contes La filla de la bruixa , 1948 Contes de viatge , 1954, i poesia La nit i les estrelles, 1951

Rector de Rocafort de Campolivar des del 1942, fou un dels primers i més decidits defensors de la litúrgia en català al País Valencià Publicà tres edicions del seu Eucologi valencià 1951 i els opuscles La devoció a sant Roc, La missa del poble 1959, Set diumenges de sant Josep 1973 i Salve sancta parens En Jaume el Conqueridor i sa devoció a la Verge Maria 1954 Collaborà a Gorg , Sao i Serra d’Or

S'afermà en el panorama literari grec amb la novella ‘H ζωή εν τάφω ‘La vida en la tomba’, 1924 i 1932, que descriu, amb realisme i sense falsa retòrica, la cruesa de la guerra en el front de Tessalònica Figura cabdal de la novellística grega moderna, a la qual aportà un lirisme ple d’una sensibilitat rica i refinada, publicà, entre altres obres, el recull de contes Tò πράσο βιβλίο ‘El llibre verd’, 1935, i les novelles ‘O Βασίλης ὁ Αρβανίτης ‘Basili l’albanès’, 1943 i ‘H Παναγία ἡ Γοργόνα ‘La Verge gorgona’, 1950 Fou investit acadèmic el 1957

A causa de la revolució i la guerra civil, emigrà a Praga, Berlín i París entre el 1922 i el 1939, any que retornà al seu país, on se suïcidà poc temps després Tot i que hom classifica la seva poesia com a simbolista, hom pot detectar-hi influències de la poesia popular i de moviments més moderns, especialment pel que fa a l’experimentació amb el llenguatge La seva obra influí en poetes de generacions posteriors, com Jevtušenko i Voznesenskij Entre altres, publicà els reculls Večernij al ‘bom ‘Àlbum de capvespre’, 1911 i Car-devitsa ‘La reina verge’, 1922

Almenys des del s XII la literatura llatina medieval ofereix peces en vers o en prosa que exalten els goigs gaudia de la Mare de Déu —bé de la seva vida terrenal l’anunciació, la visitació, el naixement de Jesús, l’adoració dels Mags, la presentació al temple, la resurrecció, l’ascensió, la vinguda de l’Esperit Sant, l’assumpció, etc o, no tan sovint, de la seva vida celestial atributs derivats de l’assumpció al cel— en nombre variable, entre vint i vint-i-cinc, bé que els tipus més usuals es fixaren en cinc, set i quinze La mateixa litúrgia adoptà fórmules especials per a l’ofici diví i…

Les literatures en vulgar ampliaren la seva destinació a personatges menys rellevants i a variats esdeveniments públics infausts i a la passió i mort de Crist —vistes a través de Maria— i al traspàs de màrtirs i sants El plant català pot considerar-se com a autònom del planh provençal gènere regit per mòduls força precisos i que lamenta la mort de protectors, dames o amics del trobador hom pot esmentar Augats, seyós qui credets Déu lo Payre , el Plant de la Verge de Ramon Llull, el Plant per la mort del reverent cardinal de Tolosa de Joan Basset, el Plant fet per la mort del rey…

Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i, posteriorment, quan anà a València i a Gandia per prendre possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor de la resposta poètica “Ans que peccant, general malaltia”, dirigida a Narcís Vinyoles, publicada a  Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de…

Entre les més conegudes hi ha la d'Oberammergau, a Baviera Als Països Catalans, ja en dates molts reculades hi ha petits drames en llatí sobre la resurrecció que originaren aviat peces breus en llatí i català o en català sol, alguna de les quals s’ha conservat fragmentàriament Al s XIV hi ha notícies de representacions de la Passió, i confirmen la seva popularitat dos fragments contemporanis, escrits en un català bastant aprovençalat, conservats a Mallorca i al Rosselló No es conserven texts passionístics del s XV, bé que hi ha referències com més va més abundoses de representacions de la…