Resultats de la cerca

Serví a les corts d’Enric IV i d’Isabel I de Castella Fou un gran versificador, com ho demostren les cent quatre composicions amoroses, satíriques i religioses aplegades en un Cancionero propi, i després novament recopilades en el Cancionero general 1511 d’Hernando del Castillo És autor, també, d’una dotzena de lletres en prosa, i li ha estat atribuïda una biografia de l’arquebisbe de Granada, Hernando de Talavera

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

Estudià humanitats i s’embarcà com a soldat a les galeres del primer marquès de Santa Cruz Serví diversos senyors, i cap al final de la seva vida conegué la penúria econòmica De la seva producció poètica, que no publicà, reunida principalment després de la seva mort, són conegudes sobretot les composicions humorístiques —com La cena jocosa —, on canta els petits plaers de la vida material Imitador de Marcial, emprà preferentment l’heptasíllab, i en grau menor el decasíllab Menys celebrats són els seus poemes religiosos i d’amor

Estudià a Salamanca i serví a Itàlia amb les tropes d’Alessandro Farnese, després d’haver estat captiu de pirates algerians i dels genovesos Ordenat de sacerdot, fou mestre de música a Madrid i gaudí d’un notable prestigi com a músic, poeta — Rimas 1591— i coneixedor del llatí La seva obra Vida del escudero Marcos de Obregón 1624, adscrita per la seva temàtica a la novella picaresca, fou molt divulgada a partir de la polèmica sostinguda a l’entorn de Gil Blas de Lesage, que en plagià alguns episodis sencers

Prengué l’hàbit al convent dominicà de Girona, amb el nom de Tomàs, l’any 1616, i hi cursà arts, filosofia i teologia Ensenyà teologia cinc anys al convent de Perpinyà El 1634 era prior del convent de Girona, i li fou atorgat el grau de mestre en teologia El 1641 fou nomenat vicari general per al Principat de Catalunya L’any 1674 fou elegit provincial en el capítol celebrat a Saragossa, on morí l’any següent Publicà Mystica Theologia Divi Thomae 1622, que serví de llibre de text als seminaris d’Alemanya, i De Rosario beatae Mariae Virginis 1622

Escrita amb la doble finalitat de fer una reivindicació històrica de la nacionalitat catalana i d’impulsar el moviment literari català, Bofarull se serví per a la seva redacció dels materials de l’arxiu de la Corona d’Aragó l’acció, que es desenvolupa des de la derrota a Balaguer de Jaume d’Urgell 1413 fins a la mort de Ferran I, és centrada entorn de la figura del conseller de Barcelona Joan de Fivaller més que no pas de la pretesa protagonista, Blanqueta L’obra fou reeditada el 1903 i el 1919, amb l’ortografia normalitzada, i traduïda al castellà els anys 1876, 1883, i 1884

L’any 1897 anà amb les tropes destacades per ofegar la rebellió dels camperols del sertão de Bahia, la qual cosa li inspirà el llibre Os sertões 1909 És un tractat de sociologia, un estudi de les condicions geogràfiques del nord-est brasiler i un atac molt dur contra la violència de la repressió militar Aquest llibre serví de punt de partença a tota una escola de narradors que centren llur obra en la denúncia de la misèria dels habitants del sertão del nord-est, Lins do Rego i Graciliano Ramos especialment L’obra Á margem da historia estudia els costums de l’Amazònia

Durant la Primera Guerra Mundial fou internat, per error, al camp de detenció de la Ferté-Macé Aquesta peripècia li serví per a escriure la novella The Enormous Room ‘La cambra immensa’, 1922 Aquell mateix any publicà el primer llibre de poemes, Tulips and Chimneys , influït, com tots els seus, per les experiències dadaistes, però adaptades a una mentalitat ordenada i irònica Entre els seus llibres cal remarcar Is Five 1926, Vi Va 1931, No Thanks 1935, 1×1 1944 i Χαίρε 1950, en tots els quals es mostra preocupat per l’amor i per la mort i, formalment, per una consecució plàstica del poema que…

Protegit de S Pompeu, l’acompanyà al proconsolat de l’Àsia ~27 aC Escriví els nou llibres dels Factorum ac dictorum memorabilium ‘Fets i dites memorables’, obra que constitueix un manual on rètors i filòsofs trobaven una munió d’anècdotes perfectament ordenades culte, cerimònies, caràcter, etc, i que esdevingué també un model per als escriptors medievals i renaixentistes A la literatura catalana és citat per Nicolau de Pacs, Eiximenis i, en la seva oratòria, per Pere de Fenollet, vescomte d’Illa És particularment interessant la traducció que en feu fra Antoni Canals, que serví de base a d’…

D’aquestes, més d’un 70% corresponen al Kazakhstan, on és llengua oficial, el 12,5% a la Xina, el 8,5% a l’Uzbekistan i el 6% a Rússia Té tradició escrita des de mitjan segle XIX Inicialment se serví de alfabet àrab i, des de mitjan s XX, del ciríllic La primera literatura kazakh era basada en la poesia popular i en cançons, i era estimulada per improvisadors espontanis, una mena de bards, el més famós dels quals fou Zambul Žabajev 1846-1945 en la literatura moderna hi ha dos autors de relleu Abai Kunanbajev 1845-1909, que s’inspirà en patrons russos, i Mukhtar O Evesov 1897-1961, prosista,…