Resultats de la cerca

Del cercle cabalístic de Girona i parent de Mošé ben Naḥman Hom en conserva quatre poesies religioses

Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums Hierologia Lió 1615

Escriví Lo parterre gascon, compausat de quatre carrèus 1642, obra àgil que el situa entre els millors imitadors de Godolin

No permetia cap llibertat creadora, i fou un dels factors determinants de la decadència de la llengua literària en els darrers quatre segles

És autor d’una antologia d’escriptors grecs, d’Homer als neoplatònics, dedicada al seu fill i dividida per temes en quatre llibres filosofia-religió, retòrica, ètica, economia, família, etc

Influït per Molière, escriví diverses comèdies i publicà quatre volums de poemes Entre les seves comèdies més reeixides hi ha De wederzijdsch huwelijksbedrog ‘Engany matrimonial recíproc’, 1712-14 i Wistkunstenaars ‘Artista del saber’, 1715

Estudià a la Universitat de Tòquio i durant la Segona Guerra Mundial, i sota la influència de l’escola romàntica japonesa, publicà un recull de narracions breus, Hanazakari no mori ‘El bosc en flor’, 1944 Després de la guerra es consolidà com a escriptor de gran èxit amb Kamen no kokuhaku ‘Confessió d’una màscara’, 1949, a la qual seguiren Ai no kawaki ‘Enuig de l’amor’, 1950 i Kinshoku ‘El color prohibit’, 1951-53 Construí un món detallat amb una metodologia molt rigorosa, però anà evolucionant de l’esteticisme vers la recerca de l’equilibri clàssic, que culminà amb Kinka kuji ‘Pavelló…

Era a Barcelona el 402 i hi corregí un còdex de Noni i de les Sàtires de Persi, quan tenia 30 anys d’edat i en feia quatre que era militar Continuà la seva obra a Tolosa, al Llenguadoc

Fundà el setmanari La Llar 1874, collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i Revista de Gerona i dirigí, des del 1880, La Ilustració Catalana És autor dels llibres de poemes Breviari d’amor 1833, Idilli 1884 i Quatre versos 1892

Tracta dels amors d’un noi i una noia expòsits, que pasturen els ramats de llurs amos La ingenuïtat d’ambdós protagonistes, la iniciació sexual de Dafnis i la satisfacció a la fi de llur passió amorosa són els temes centrals de l’obra Ha estat traduïda al català per Ramon Miquel i Planas 1905, Joan Ll Puig-Franqueses 1931 i Jaume Berenguer i Amenós 1963 Aquesta faula ha originat una òpera ballet de Joseph Bodin de Boismortier 1747, una opereta paròdica d’Offenbach 1860 i una simfonia coreogràfica de Maurice Ravel 1912, escrita per encàrrec de Serge de Diaghilev, modèlica per la…